Beirut, després de l'explosió al port. Foto: Commons Wikimedia Mehr News Agency

Una finestra a Beirut

La Txell Feixas, l'Oriol Andrés i en Tariq Saleh ens han permès veure, seguir i viure el Líban d’una forma propera i acurada que fa protagonistes aquelles qui viuen la terra i no els qui governen. Una terra, que gràcies a milers de dones valentes, s’obre camí llaurant llibertats.
Roda de premsa de Jordi Buxadé. Foto: VOX / Flickr

Amb el feixisme, ni diàleg ni debat

Ni en nom de la llibertat d’expressió ni de qualsevol altre sant podem empassar-nos tant de racisme, misogínia i homofòbia si realment considerem que la nostra professió és (o pretén ser) un pilar bàsic de qualsevol societat lliure i que vol ser també una eina de cohesió social i de respecte.
Celebració de la fi del dejú del Ramadà a Nou Barris l'any 2018. Foto: Ajuntament de Barcelona

Per una responsabilitat professional contra el racisme

Hem estat testimonis de situacions d’extrema violència i abús cap a col·lectius vulnerables de persones migrants i racialitzades i la impunitat policial ha sortit a passejar més lliurement que mai. Els mitjans de comunicació, si bé han donat una resposta acceptable en la cobertura d’aquestes violències, han continuat sense revisar els discursos racistes implícits (o explícits) en titulars i reportatges.

Virus de silencis

Fa uns dies Lesbos va ser focus periodístic gairebé fins als nivells de 2016. Professionals de diversos mitjans cercaven testimonis a terreny, gairebé ningú tenia un equip cobrint la situació. Ha passat una setmana i per l’actualitat és com si l’illa s’hagués evaporat, com si el mar se l’hagués empassat també, igual que a tantíssimes persones. Hem passat del tot al res.

Periodisme i cultura per a la memòria

Com tantes altres vegades, el gremi va suspendre. Calia cridar-ho alt i clar. Als titulars, a la ràdio, a la televisió, arreu. La mort de Guillem Agulló va ser un assassinat feixista dissolt en una memòria impune, imposada amb titulars que parlaven de "baralles entre joves" i de "grups oposats". Ara, 26 anys després, encara cal parar un rodatge per pintades que criden ‘Sieg Heil SS’ a les localitzacions.

Ni podem ni volem canviar de tema

Quants de vosaltres, homes periodistes i fotoperiodistes, heu rebutjat participar d’una taula rodona, una conferència o una exposició pel fet no de no haver-hi dones? Quants realment estaríeu disposats a renunciar a un espai amb impacte mediàtic o reconeixement professional perquè no hi ha paritat?