Dos agents dels Mossos, d'esquenes, amb activistes al terra que intenten evitar un desnonament. / Foto: ACN. Blanca Blay

El Col·legi t’explica coses

No ha dubtat en cap moment que entre el pedra-paper-tisora de la necessitat d’accés de la comitiva judicial i el dret a la informació, guanya sempre la comitiva judicial i la decisió del comandament policial. El periodisme fent escrutini del poder i vigilància de les injustícies s’explica per si sol.
L'economista i activista social Arcadi Oliveres, a les jornades sobre la desobediència civil organitzades per Òmnium Cultural el juliol de 2019. Foto: Dani Codina / Òmnium Cultural.

Deixeu l’Arcadi Oliveres en pau

Moltes de les lloances a Oliveres grinyolen perquè les lliçons i aprenentatges que ell es va esforçar a difondre tenen poc a veure amb determinades pràctiques quotidianes –que són públiques i notòries– de qui les expressa.
Periodistes esperen a l'entrada de les oficines del Barça al Camp Nou durant el registre dels Mossos d'Esquadra pel cas BarçaGate, l'1 de març de 2021. Foto: Miquel Codolar / ACN.

Seguim la piloteta

Informació esportiva als mitjans públics de la CCMA amb una mitjana de 15 minuts en cada informatiu. Deu minuts puntualment dedicats al Barça, per mar, terra, ràdio i televisió, 24 hores al dia, set dies la setmana, més un canal temàtic dedicat a la cosa de l'esport. Alguna cosa deu haver passat perquè tots els recursos públics destinats a la informació del Barça no hagin ni ensumat la corrupció al club.
Redacció periodística.

La llei del ‘push’ al periodisme: precarietat i autoexplotació

Curiosament, en l'ofici dedicat a explicar coses, ens costa reconèixer situacions que són negatives per a nosaltres mateixos i que representen un maltractament laboral inaudit. Amb la caiguda espatarrant dels ingressos en publicitat, els balanços que no quadren, la situació pot arribar a ser dantesca. I faríem bé de parlar-ne.

Riu Siurana, destinació Salou

El cas del riu Siurana és la radiografia exacta d’un ecosistema fluvial exhaurit per satisfer interessos absolutament aliens en una comarca veïna gràcies a suposats drets històrics i inversions fetes al principi del segle XX. La conurbació urbana i industrial del Camp de Tarragona se serveix del transvasament d’aigua des de la comarca del Priorat, malgrat el despoblament evident d’aquest territori i els problemes persistents d’abastament d’aigua. Consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes mantenen un torcebraç perquè almenys siguin respectats els cabals ecològics d’un riu que ha desaparegut arran d’un transvasament abusiu que, segons apunta l’ACA, arriba a la Costa Daurada.
Fotografia d'arxiu de Sant Jordi 2018. Foto: Ajuntament de Barcelona

Cultura, coi, cultura

Sort de Sant Jordi, de la literatura i la música. Sort en tenim de la cultura, fugitiva als decrets i les restriccions absurdes. Sort en tenim de poder guardar en silenci la llima sota el coixí, perquè la primera visita en llibertat sigui al refugi de la llibreria.

«Vés i explica-ho»

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l'originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d'euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant.

El futur no s’atura

Al Camp de Tarragona, hi ha una guerra comercial entre mitjans. La batalla no és pel clickbait o les exclusives arrencades d'un Portal de Transparència: és per aconseguir un acord publicitari amb Repsol. Qui tanca la negociació amb el major tros de pastís s'emporta el premi.