Autoria Sergi Franch

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l'originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d'euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant.

Al Camp de Tarragona, hi ha una guerra comercial entre mitjans. La batalla no és pel clickbait o les exclusives arrencades d'un Portal de Transparència: és per aconseguir un acord publicitari amb Repsol. Qui tanca la negociació amb el major tros de pastís s'emporta el premi.

A la redacció, l’escrit d’acusació del teniente fiscal de l'Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, el vam rebre amb ovacions, aplaudiments i els merescuts honors a una lectura recitada del que sens dubte era el més boig, fanàtic i embogit relat d'un funcionari de bigotet de màquina d'escriure de Jefatura de Policía Nacional.

També hi ha hagut eleccions municipals en 946 pobles més, on per exemple ERC ha pactat amb el PSC, o amb Junts per Catalunya, o amb la CUP. Però no ha estat cap operació d'Estat, perquè no és Barcelona, que a hores d'ara ja has de saber que mola molt, i és súper important.

Què hauria fet aqueixa pagesa adolescent del Priorat davant l'extrema dreta actual? Dubto que s'hagués referit a la foto que estaven buscant, titulant agitades cròniques de "Tensión en las calles de" i aplanant el camí de la resignació fins a veure'ls reescrivint el codi penal.

Dècades de por i racisme agitats des dels titulars han trobat el seu oasi: audiències espantadisses i sensors electorals basats en codi binari. Algoritmes que xiuxiuegen a la parròquia el que busquen: sigui la darrera oferta d'Amazon o un mur ben alt i un mar ben profund per deixar d'escoltar misèries impertinents i inoportunes.

L'Anuari del 2016 va revelar el suïcidi de Raquel E. F., interna en aïllament a la presó de Brians I. La Generalitat ha anat a judici pel cas i el Parlament va discutir com millorar aquest règim penitenciari, però els suïcidis a les presons continuen mentre els mitjans miren a una altra banda.

Com a consumidors de premsa demanem reixes per als dolents, aplaudim els canvis a la llei per a allargar les condemnes de presó, si cal, de manera permanent. I tot això, superant la mitja europea de població reclusa.