Autoria Sergi Franch

Moltes de les lloances a Oliveres grinyolen perquè les lliçons i aprenentatges que ell es va esforçar a difondre tenen poc a veure amb determinades pràctiques quotidianes –que són públiques i notòries– de qui les expressa.

Informació esportiva als mitjans públics de la CCMA amb una mitjana de 15 minuts en cada informatiu. Deu minuts puntualment dedicats al Barça, per mar, terra, ràdio i televisió, 24 hores al dia, set dies la setmana, més un canal temàtic dedicat a la cosa de l'esport. Alguna cosa deu haver passat perquè tots els recursos públics destinats a la informació del Barça no hagin ni ensumat la corrupció al club.

Curiosament, en l'ofici dedicat a explicar coses, ens costa reconèixer situacions que són negatives per a nosaltres mateixos i que representen un maltractament laboral inaudit. Amb la caiguda espatarrant dels ingressos en publicitat, els balanços que no quadren, la situació pot arribar a ser dantesca. I faríem bé de parlar-ne.

El cas del riu Siurana és la radiografia exacta d’un ecosistema fluvial exhaurit per satisfer interessos absolutament aliens en una comarca veïna gràcies a suposats drets històrics i inversions fetes al principi del segle XX. La conurbació urbana i industrial del Camp de Tarragona se serveix del transvasament d’aigua des de la comarca del Priorat, malgrat el despoblament evident d’aquest territori i els problemes persistents d’abastament d’aigua. Consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes mantenen un torcebraç perquè almenys siguin respectats els cabals ecològics d’un riu que ha desaparegut arran d’un transvasament abusiu que, segons apunta l’ACA, arriba a la Costa Daurada.

Sort de Sant Jordi, de la literatura i la música. Sort en tenim de la cultura, fugitiva als decrets i les restriccions absurdes. Sort en tenim de poder guardar en silenci la llima sota el coixí, perquè la primera visita en llibertat sigui al refugi de la llibreria.

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l'originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d'euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant.

Al Camp de Tarragona, hi ha una guerra comercial entre mitjans. La batalla no és pel clickbait o les exclusives arrencades d'un Portal de Transparència: és per aconseguir un acord publicitari amb Repsol. Qui tanca la negociació amb el major tros de pastís s'emporta el premi.

A la redacció, l’escrit d’acusació del teniente fiscal de l'Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, el vam rebre amb ovacions, aplaudiments i els merescuts honors a una lectura recitada del que sens dubte era el més boig, fanàtic i embogit relat d'un funcionari de bigotet de màquina d'escriure de Jefatura de Policía Nacional.