Autoria Sergi Franch

Què hauria fet aqueixa pagesa adolescent del Priorat davant l'extrema dreta actual? Dubto que s'hagués referit a la foto que estaven buscant, titulant agitades cròniques de "Tensión en las calles de" i aplanant el camí de la resignació fins a veure'ls reescrivint el codi penal.

Dècades de por i racisme agitats des dels titulars han trobat el seu oasi: audiències espantadisses i sensors electorals basats en codi binari. Algoritmes que xiuxiuegen a la parròquia el que busquen: sigui la darrera oferta d'Amazon o un mur ben alt i un mar ben profund per deixar d'escoltar misèries impertinents i inoportunes.

L'Anuari del 2016 va revelar el suïcidi de Raquel E. F., interna en aïllament a la presó de Brians I. La Generalitat ha anat a judici pel cas i el Parlament va discutir com millorar aquest règim penitenciari, però els suïcidis a les presons continuen mentre els mitjans miren a una altra banda.

Com a consumidors de premsa demanem reixes per als dolents, aplaudim els canvis a la llei per a allargar les condemnes de presó, si cal, de manera permanent. I tot això, superant la mitja europea de població reclusa.

Aquesta Diada afegim una altra derrota a les vàries i diverses que acumula la nostra història. Una desfeta íntima, sospitada i de la qual només en parlem amb la boca petita, però una derrota, en definitiva: la de l'endemà de l'U d'Octubre.

Un senzill consell per a resoldre tal angoixa vital col·lectiva escandinava el suggerí en Barnils: "Ja seria hora que el primer viatge a l'estranger que fessin els islandesos fos aquí".

"Somos la puta ley aquí en Barcelona!" crida un comandament policial en evident estat etílic (llegeixi's borratxo) a un cambrer quan s'adverteix a tan il·lustrada clientela que és hora de tancar el bar. Els nens i els borratxos pequen de sinceritat: “somos la puta ley”. Quatre individus que s'identifiquen...

Ara parlem molt poc de Veneçuela. I això ens hauria de preocupar, als professionals de la informació. Hem perdut una referència informativa de la nit al dia. I sense raons aparents. Els mitjans de casa, i els de fora, ens van posar la mel a la boca i ara ens deixen sense saber com segueix la cosa. Vivim sense...