Autoria Sergi Franch

Curiosament, en l'ofici dedicat a explicar coses, ens costa reconèixer situacions que són negatives per a nosaltres mateixos i que representen un maltractament laboral inaudit. Amb la caiguda espatarrant dels ingressos en publicitat, els balanços que no quadren, la situació pot arribar a ser dantesca. I faríem bé de parlar-ne.

El cas del riu Siurana és la radiografia exacta d’un ecosistema fluvial exhaurit per satisfer interessos absolutament aliens en una comarca veïna gràcies a suposats drets històrics i inversions fetes al principi del segle XX. La conurbació urbana i industrial del Camp de Tarragona se serveix del transvasament d’aigua des de la comarca del Priorat, malgrat el despoblament evident d’aquest territori i els problemes persistents d’abastament d’aigua. Consells comarcals, ajuntaments i entitats ecologistes mantenen un torcebraç perquè almenys siguin respectats els cabals ecològics d’un riu que ha desaparegut arran d’un transvasament abusiu que, segons apunta l’ACA, arriba a la Costa Daurada.

Sort de Sant Jordi, de la literatura i la música. Sort en tenim de la cultura, fugitiva als decrets i les restriccions absurdes. Sort en tenim de poder guardar en silenci la llima sota el coixí, perquè la primera visita en llibertat sigui al refugi de la llibreria.

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l'originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d'euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant.

Al Camp de Tarragona, hi ha una guerra comercial entre mitjans. La batalla no és pel clickbait o les exclusives arrencades d'un Portal de Transparència: és per aconseguir un acord publicitari amb Repsol. Qui tanca la negociació amb el major tros de pastís s'emporta el premi.

A la redacció, l’escrit d’acusació del teniente fiscal de l'Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, el vam rebre amb ovacions, aplaudiments i els merescuts honors a una lectura recitada del que sens dubte era el més boig, fanàtic i embogit relat d'un funcionari de bigotet de màquina d'escriure de Jefatura de Policía Nacional.

També hi ha hagut eleccions municipals en 946 pobles més, on per exemple ERC ha pactat amb el PSC, o amb Junts per Catalunya, o amb la CUP. Però no ha estat cap operació d'Estat, perquè no és Barcelona, que a hores d'ara ja has de saber que mola molt, i és súper important.

Què hauria fet aqueixa pagesa adolescent del Priorat davant l'extrema dreta actual? Dubto que s'hagués referit a la foto que estaven buscant, titulant agitades cròniques de "Tensión en las calles de" i aplanant el camí de la resignació fins a veure'ls reescrivint el codi penal.