Autoria Susana Pérez Soler

Un equip liderat per l’investigador i professor de Periodisme de la Universitat de Navarra, Ramón Salaverría Aliaga (Burgos, 1970), ha capturat tots els rumors identificats per les tres plataformes de verificació acreditades a Espanya (Maldito Bulo, Newstral i EFE Verifica) durant el primer mes de l’estat d’alarma decretat pel govern. L’entrevistem per conèixer les tipologies d’informació falsa que circulen a les xarxes socials i a internet, qui les elabora i amb quina intencionalitat, i com es poden combatre, tant des del Periodisme com des de les administracions, les empreses tecnològiques i la responsabilitat individual.

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Sense l’accés a les dades obertes, els periodistes no poden exercir de manera rigorosa el seu dret a informar. Només poden replicar el relat oficial. En una carta oberta, investigadors i professionals de diferents disciplines demanen a les administracions públiques catalanes i estatals la publicació diària de les dades epidemiològiques i la difusió dels models emprats per a fer les prediccions de progressió de l'epidèmia.

Com pot Facebook regular la mentida durant una campanya si són els mateixos polítics els que fan promeses que saben que després no podran complir? Com es pot distingir, fins i tot, una promesa electoral d’una exageració? Aquesta vegada, Zuckerberg l’encerta posant-se al costat de la llibertat d’expressió. En cas contrari, hauria estat titllat de censor.

Celebro que Thunberg ens sacsegi la consciència, però em preocupa que, a mesura que decreix la informació de qualitat, és a dir, aquella en què hi ha certa investigació periodística, augmenta la visibilitat dels 'influencers', que només és el triomf de bons departaments de màrqueting. Avui és la Greta, però demà ja ho veurem.

Què significa l’aparició i l’auge dels verificadors? Assenyalen que els periodistes i els mitjans de comunicació descuiden una de les seves principals funcions? O són una resposta necessària a causa de l’excés d’informació que circula per Internet i als nous hàbits d’informar-se dels ciutadans?

El contingut difamatori, d’odi i d’extrema dreta troba a YouTube un canal on campar lliurement. Cal prestar-hi atenció perquè la plataforma de vídeos és la segona web més visitada a nivell mundial, només superada per Google, i té més influència en la configuració de l’opinió pública que Twitter.

Mai no m’ha convençut el relat que afirma que Trump, Bolsonaro, el Brexit i el procés són moviments que s’entenen només per la irrupció de les xarxes socials, la polarització i les masses enfurismades que es tanquen en les seves bombolles filtre. De debò pensem que la gent és tan imbècil?