Una organització de consumidors va fletar un vaixell davant de la mansió del CEO de Twitter, Jack Dorsey, a Sant Francisco demanant-li que vetés Donald Trump de la seva xarxa social, el 8 de gener passat. Foto: SumOfUs.

D’intermediàries a censores: les empreses tecnològiques en la legislatura de Trump

Si al 2016 Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts, quatre anys després executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler? 
El president dels Estats Units, Donald Trump, durant la roda de premsa posterior d'una cimera de l'OTAN a Brussel·les. Foto: Natàlia Segura / ACN.

TikTok i el tauler mundial

TikTok pertany a l’empresa xinesa ByteDance i sembla que és aquí on rau realment el problema. Es tracta de la primera empresa de xarxes socials de propietat xinesa amb gran influència a Occident. I Donald Trump no està disposat a permetre que això sigui així, encara menys en any de campanya electoral.
Ramón Salaverría en una foto d'arxiu. Foto: Fernando Mucci

“L’educació mediàtica és essencial per combatre la desinformació”

Un equip liderat per l’investigador i professor de Periodisme de la Universitat de Navarra, Ramón Salaverría Aliaga (Burgos, 1970), ha capturat tots els rumors identificats per les tres plataformes de verificació acreditades a Espanya (Maldito Bulo, Newstral i EFE Verifica) durant el primer mes de l’estat d’alarma decretat pel govern. L’entrevistem per conèixer les tipologies d’informació falsa que circulen a les xarxes socials i a internet, qui les elabora i amb quina intencionalitat, i com es poden combatre, tant des del Periodisme com des de les administracions, les empreses tecnològiques i la responsabilitat individual.
Un quiosc a Sant Andreu. Foto: Ajuntament de Barcelona

Les paradoxes del periodisme en temps de pandèmia

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Necessitem dades per salvar vides

Sense l’accés a les dades obertes, els periodistes no poden exercir de manera rigorosa el seu dret a informar. Només poden replicar el relat oficial. En una carta oberta, investigadors i professionals de diferents disciplines demanen a les administracions públiques catalanes i estatals la publicació diària de les dades epidemiològiques i la difusió dels models emprats per a fer les prediccions de progressió de l'epidèmia.

Anuncis polítics a les xarxes socials: entre la mentida i la prohibició

Com pot Facebook regular la mentida durant una campanya si són els mateixos polítics els que fan promeses que saben que després no podran complir? Com es pot distingir, fins i tot, una promesa electoral d’una exageració? Aquesta vegada, Zuckerberg l’encerta posant-se al costat de la llibertat d’expressió. En cas contrari, hauria estat titllat de censor.