Autoria Susana Pérez Soler

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Sense l’accés a les dades obertes, els periodistes no poden exercir de manera rigorosa el seu dret a informar. Només poden replicar el relat oficial. En una carta oberta, investigadors i professionals de diferents disciplines demanen a les administracions públiques catalanes i estatals la publicació diària de les dades epidemiològiques i la difusió dels models emprats per a fer les prediccions de progressió de l'epidèmia.

Com pot Facebook regular la mentida durant una campanya si són els mateixos polítics els que fan promeses que saben que després no podran complir? Com es pot distingir, fins i tot, una promesa electoral d’una exageració? Aquesta vegada, Zuckerberg l’encerta posant-se al costat de la llibertat d’expressió. En cas contrari, hauria estat titllat de censor.

Celebro que Thunberg ens sacsegi la consciència, però em preocupa que, a mesura que decreix la informació de qualitat, és a dir, aquella en què hi ha certa investigació periodística, augmenta la visibilitat dels 'influencers', que només és el triomf de bons departaments de màrqueting. Avui és la Greta, però demà ja ho veurem.

Què significa l’aparició i l’auge dels verificadors? Assenyalen que els periodistes i els mitjans de comunicació descuiden una de les seves principals funcions? O són una resposta necessària a causa de l’excés d’informació que circula per Internet i als nous hàbits d’informar-se dels ciutadans?

El contingut difamatori, d’odi i d’extrema dreta troba a YouTube un canal on campar lliurement. Cal prestar-hi atenció perquè la plataforma de vídeos és la segona web més visitada a nivell mundial, només superada per Google, i té més influència en la configuració de l’opinió pública que Twitter.

Mai no m’ha convençut el relat que afirma que Trump, Bolsonaro, el Brexit i el procés són moviments que s’entenen només per la irrupció de les xarxes socials, la polarització i les masses enfurismades que es tanquen en les seves bombolles filtre. De debò pensem que la gent és tan imbècil?

Centenars de periodistes catalanes es preparen per una doble mobilització aquest divendres. A les 12 del migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, hi haurà la lectura d’un manifest reivindicatiu. A la tarda, les periodistes se sumaran a la manifestació convocada a Gran Via / Entença a les 18.30h. Què faran els mitjans? Quines redaccions se sumaran a la vaga?