Autoria Vicent Canet

Com ha passat amb els estereotips sobre la violència masclista, hi ha també estereotips sobre la violència LGBT-fòbica. Hom pressuposa que aquestes agressions les protagonitzen grups de neonazis o exaltats. La violència LGBT-fòbica no és això, és una inèrcia del sistema que exclou, invisibilitza, agredeix i mata.

L'èxit comunicatiu de l'Orgull té un revers: la resta de l’any hi ha major invisibilitat mediàtica del col·lectiu. En ocasions pot donar la sensació que les persones LGBTI només existeixen el mes de juny.

Sexe, drogues i una orientació sexual no normativa són els elements que, barrejats, poden acabar en un tractament informatiu sensacionalista i estigmatitzador. Una homofòbia latent i subtil comença a surar a través dels mitjans. Moltes vegades els mitjans el que fan és reforçar els tòpics i els prejudicis, en aquest cas contra els gais. Un discurs sensacionalista que pot acabar legitimant discriminacions.

Quico Ràfols presideix actualment el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) i n’és un dels membres fundadors. El sindicat, d’àmbit estrictament professional, té un centenar de delegats a les redaccions catalanes i prop de 30 anys d’història. Ara presenten el llibre Sindicalisme Periodístic. 130 anys d’activisme laboral i professional en el periodisme català.

Molts mitjans han preferit obrir informatius magnificant les notícies de conductes que afavoreixen el contagi des del sensacionalisme abans que dimensionar el pes real d’aquestes conductes. S’ha preferit en moltes ocasions fomentar que cada ciutadà mire a l’altre com un enemic i un possible contagiador.

Quin sentit té dir que el nombre de contagis és igual al de març, cosa que genera un indubtable estrés per a qui ho llegeix perquè el fa reviure el confinament més dur, quan la forma de detecció és tan diferent? Es busca un titular fàcil? Es busquen 'clicks' a qualsevol preu?

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d'explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i 'trans' hi estan infrarepresentades.

En un context en què es parla molt de 'fake news', les fonts oficials han agafat un prestigi que segurament no mereixen i les no oficials han quedat desprestigiades, com si tot allò no oficial hagués de ser sempre fals.