Concentració d'entitats amb motiu de la Diada Internacional per l'Alliberament LGTBI+. Foto: ACN/ Imanol Olite

Per què molesta que es visibilitze la LGTB-fòbia?

Com ha passat amb els estereotips sobre la violència masclista, hi ha també estereotips sobre la violència LGBT-fòbica. Hom pressuposa que aquestes agressions les protagonitzen grups de neonazis o exaltats. La violència LGBT-fòbica no és això, és una inèrcia del sistema que exclou, invisibilitza, agredeix i mata.
El chemsex no només el practiquen homes gais, però moltes informacions que en parlen estigmatitzen aquest col·lectiu. Foto: Ketut Subiyanto / Pexels.

El chemsex destapa l’homofòbia latent en alguns mitjans

Sexe, drogues i una orientació sexual no normativa són els elements que, barrejats, poden acabar en un tractament informatiu sensacionalista i estigmatitzador. Una homofòbia latent i subtil comença a surar a través dels mitjans. Moltes vegades els mitjans el que fan és reforçar els tòpics i els prejudicis, en aquest cas contra els gais. Un discurs sensacionalista que pot acabar legitimant discriminacions.
El ministre de la Presidència sud-africà Jackson Mthembu –a la foto, el novembre passat quan respectant les mesures de seguretat recollia un premi per la gestió de la pandèmia feta pel seu govern– va morir al gener a causa de la covid-19. Foto: govern de Sud-Àfrica.

Covid-19, mitjans i justícia poètica

Molts mitjans han preferit obrir informatius magnificant les notícies de conductes que afavoreixen el contagi des del sensacionalisme abans que dimensionar el pes real d’aquestes conductes. S’ha preferit en moltes ocasions fomentar que cada ciutadà mire a l’altre com un enemic i un possible contagiador.
Una professional sanitària entrega una mostra per fer la prova del coronavirus, a Barcelona. Foto: Francisco Avia / Hospital Clínic.

El periodisme de la por

Quin sentit té dir que el nombre de contagis és igual al de març, cosa que genera un indubtable estrés per a qui ho llegeix perquè el fa reviure el confinament més dur, quan la forma de detecció és tan diferent? Es busca un titular fàcil? Es busquen 'clicks' a qualsevol preu?
Concentració de rebuig a una agressió LGTBIfòbica a Salt l'agost del 2020. Foto: Marina López / ACN.

Agressions, l’única excusa dels mitjans per parlar d’LGTBI-fòbia

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d'explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i 'trans' hi estan infrarepresentades.