El moviment XR (Rebel·lió o Extinció), ja ha pres volada arreu del món. Foto: @XrBarcelona.

L’emergència del canvi climàtic i els mitjans de comunicació

El pròxim 14 de març es farà públic un manifest, signat per multitud de personalitats, per a alertar sobre la responsabilitat dels mitjans de comunicació pel que fa a l’enorme repte que la nostra societat té plantejat davant l’emergència climàtica. Es tracta d’una realitat que ja tenim al damunt, amb conseqüències ambientals, energètiques, socials, polítiques, culturals, etc. sense precedents històrics.
L'estació d'esquí deLa Masella, plena d'esquiadors pel pont de Tots Sants. Foto: La Masella.

Catalunya és un parc temàtic?

Des de les institucions —especialment des de les diputacions (hereves del franquisme, per cert)— el nou "negoci verd" consisteix a privatitzar reserves ambientals gestionant-les amb criteris suposadament sostenibles, amb què es dóna una imatge 'progre' i conscienciada alhora que s'obtenen magnífics rèdits econòmics.
Declaracions als periodistes de balanç dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, a càrrec de Javier Villamayor, comissionat, i Víctor Sánchez, director executiu, el juny de 2018. Foto: Sílvia Jardí / ACN.

Nou periodisme o vell màrqueting?

Es confon i es vol confondre —per allò de les suposades lleis del mercat— l’art d’anar als llocs, veure què hi passa i contar-ho (que deia l’enyorat Ramon Barnils), amb un batibull de "collonades" tecnològiques que no solament no hi tenen res a veure, sinó que n’allunyen la intenció.

La construcció de l’[a]normalitat

Si el dret a la lliure expressió o el de resistència pacífica no-violenta esdevenen «sedició», «rebel·lió», «terrorisme» i es manté aquest discurs en el temps des de l’alienació que generen els mitjans, aviat no es podrà comunicar la necessitat de llibertat o d’organitzar una revolta si no tenim paraules per a cap d’aquests conceptes.
Màquina d'escriure antiga. Font: Skitterphoto

L’hivern del periodisme actual

M’amoïna el gran canvi que ha sofert l'edició de la lletra impresa: el de la impremta, el de la tecnologia analògica a la digital, que a cavall de l’ara mateix (per no dir abans-d’ahir) ha estat tan brutal que ha escombrat una o un parell de generacions de treballadors de la lletra a la inòpia.

Silenci: ens suïcidem!

Les estadístiques sobre suïcidis fan feredat, com els cadàvers de les sales d’autòpsies. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada 40 segons se suïcida un ésser humà al món, amb què el suïcidi ja és un problema de salut pública de primera magnitud i s'estima que, el 2020, representarà...