Declaracions als periodistes de balanç dels Jocs del Mediterrani de Tarragona, a càrrec de Javier Villamayor, comissionat, i Víctor Sánchez, director executiu, el juny de 2018. Foto: Sílvia Jardí / ACN.

Nou periodisme o vell màrqueting?

Es confon i es vol confondre —per allò de les suposades lleis del mercat— l’art d’anar als llocs, veure què hi passa i contar-ho (que deia l’enyorat Ramon Barnils), amb un batibull de "collonades" tecnològiques que no solament no hi tenen res a veure, sinó que n’allunyen la intenció.

La construcció de l’[a]normalitat

Si el dret a la lliure expressió o el de resistència pacífica no-violenta esdevenen «sedició», «rebel·lió», «terrorisme» i es manté aquest discurs en el temps des de l’alienació que generen els mitjans, aviat no es podrà comunicar la necessitat de llibertat o d’organitzar una revolta si no tenim paraules per a cap d’aquests conceptes.
Màquina d'escriure antiga. Font: Skitterphoto

L’hivern del periodisme actual

M’amoïna el gran canvi que ha sofert l'edició de la lletra impresa: el de la impremta, el de la tecnologia analògica a la digital, que a cavall de l’ara mateix (per no dir abans-d’ahir) ha estat tan brutal que ha escombrat una o un parell de generacions de treballadors de la lletra a la inòpia.

Silenci: ens suïcidem!

Les estadístiques sobre suïcidis fan feredat, com els cadàvers de les sales d’autòpsies. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada 40 segons se suïcida un ésser humà al món, amb què el suïcidi ja és un problema de salut pública de primera magnitud i s'estima que, el 2020, representarà...

El periodisme català davant la cruïlla de la rendició

Escric aquesta gasetilla aquest dilluns 30 d'octubre des de Sant Privat d'en Bas, a la Vall d'en Bas, bressol dels remences que es van aixecar durant el segle XV contra la servitud a què eren sotmesos pels senyors. Hi visc des de fa gairebé quatre anys, exiliat voluntàriament de la meva vila de Gràcia natal. Amics,...

Com deia Ramon Barnils, “occim-los democràticament”

Permeteu-me introduir un concepte, no pas nou, però conegut entre alguns politòlegs i intel·lectuals: democratura, és a dir, la unió dels termes democràcia i dictadura, amb què es pretén ressaltar l'aparició d'una dictadura disfressada de democràcia. El terme va ser encunyat el 1992 pel geògraf, sociòleg,...