La xarxa social Twitter.

L’algoritme nostre de cada dia

Xineses o americanes, canadenques o espanyoles. Tant hi fa, i aquí està el quid de la qüestió, perquè cap d'elles no són pas propietat nostra, d'empreses o administracions de capital públic. Mai. Sempre privades. I aquí rau el problema. O part del problema... i de la solució.
Foto: Confavc

Bon periodisme o propaganda de la veritat

Periodisme, diuen, és difondre allò que algú no vol que se sàpiga; la resta és propaganda. I doncs, que no hi ha veritats que algú vol que se sàpiguen? La propaganda, de fet, també es construeix amb veritats. Especialment, la bona propaganda, com el bon periodisme.
Desplegament de l'Exèrcit davant de la Fira de Barcelona. Foto: Clara Soler / Ajuntament de Barcelona

L’estigma xinès i el virus del periodisme ‘sensat’

El periodisme, una vegada més, ha d'encendre les alarmes i assumir els seus compromisos, en aquests moments ja amb caràcter d'urgència. La mal anomenada «guerra» contra el coronavirus, com cap altra guerra, no pot fer-se des de l'acceptació acrítica de l'acció de cap institució; ni política ni sanitària, ni de Madrid ni de Barcelona. Seria negligent, també, per part nostra. I més, quan l'Exèrcit es posa al capdavant i l'Estat es dedica a legislar, a cop de decret i de la mà de patronals i dels grans sindicats, mesures 'contra' una present i futura crisi econòmica de dimensions desconegudes (i probablement descomunals).

L’alarmisme necessari contra els ‘experts’

L'error de molts, potser comprensible però no inevitable, és haver menystingut l'abast que podia arribar a suposar un virus que ja feia setmanes que colpejava amb molta duresa la Xina. El pecat dels més agosarats, sumar-se a la legió de bocamolls generalitzats clamant contra l'alarmisme. I, sobretot, fer-ho des d'un paternalisme condescendent de manual cap a molts periodistes i mitjans.

La imprudent estratègia de silenciar l’extrema dreta

El feixisme, prenguem-ne consciència, seguirà creixent si el seu discurs no troba adversaris a l'alçada de l'amenaça i si els seus arguments, també els elaborats –que, per desgràcia, els tenen– no són rebatuts als nostres mitjans de front, trepitjant fang, amb astúcia, sinceritat i coratge intel·lectuals.