Prenent notes i consultant la tauleta. Foto: Unsplash. Alejandro Escamilla

Periodisme, un amor tòxic

L’ofici d’explicar històries, emparat en el dogma de la vocació, actua com una relació afectiva, desenfrenada i bestial. De pel·lícula. Però dels feminismes hem après que l’amor romàntic és molts cops un vel que assimila tota classe de violències. És moment de desenamorar-se del periodisme hegemònic?
Grups de joves en un botellot a Barcelona. Foto: ACN. Jordi Pujolar

Els diaris en paper moren als “macrobotellons”

Cada cop que un mitjà relaciona un jove amb la violència, la inconsciència o la rebel·lia de forma gratuïta, està perdent un futur lector. I amb les macrofestes van acabar de cavar-se la tomba: el format paper és tan del passat com el pergamí. I, en comptes de fixar-nos on s’informen els joves, parlar críticament i obertament de cultura digital, també infamem aquestes fonts: “L’Ibai guanya massa pasta”. I apa.  
Grup d'alumnes a l'aula d'un institut. Foto: Laura Cortés, ACN.

De periodista de carrer a periodista d’institut

La manca d’oportunitats, la inestabilitat i la precarietat han expulsat alguns periodistes del sector els darrers anys. Molts d’ells han trobat un forat a l’educació, previ pagament d’un màster professionalitzador. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra: és el moment d’una educació crítica en mitjans com cal als instituts?
El programa 'Obrim Fil' de TVE va parlar dels joves amb un to que ha estat força criticat a les xarxes. Imatge: RTVE.

Calen quotes als mitjans per a visibilitzar els joves?

Els joves no se senten representats als mitjans. Tot sovint els construeixen com a col·lectiu homogeni, discriminant-los per l’edat o, encara pitjor, construint-los com a violents. Se senten tractats amb paternalisme o, directament, utilitzats com a eina mediàtica. De fons, una qüestió estructural: no entren a les redaccions. Aquestes són algunes de les conclusions del segon debat #ConversesMèdiacat.

Set controvèrsies al voltant de les imatges en pandèmia

Al llarg de la crisi per la Covid-19 ha estat tan important el que s’ha vist com el que no. Algunes imatges han resultat polèmiques i n’hi ha, fins i tot, que no s’han pogut retratar o que han arribat molt tard. Alguns fotoperiodistes han denunciat traves en la pràctica professional.