Autoria Yeray S. Iborra

L’ofici d’explicar històries, emparat en el dogma de la vocació, actua com una relació afectiva, desenfrenada i bestial. De pel·lícula. Però dels feminismes hem après que l’amor romàntic és molts cops un vel que assimila tota classe de violències. És moment de desenamorar-se del periodisme hegemònic?

Cada cop que un mitjà relaciona un jove amb la violència, la inconsciència o la rebel·lia de forma gratuïta, està perdent un futur lector. I amb les macrofestes van acabar de cavar-se la tomba: el format paper és tan del passat com el pergamí. I, en comptes de fixar-nos on s’informen els joves, parlar críticament i obertament de cultura digital, també infamem aquestes fonts: “L’Ibai guanya massa pasta”. I apa.  

La manca d’oportunitats, la inestabilitat i la precarietat han expulsat alguns periodistes del sector els darrers anys. Molts d’ells han trobat un forat a l’educació, previ pagament d’un màster professionalitzador. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra: és el moment d’una educació crítica en mitjans com cal als instituts?

Més enllà de la batalla pels clics, diversos mitjans han aprofitat el #FreeBritney, 'hashtag' que s'ha fet viral sobre la batalla legal de l'artista per la seva tutela, per a elaborar exhaustives cronologies, aportar context de gènere al cas o per a parlar sobre estereotips relacionats amb la salut mental. 

Una operació de la Guàrdia Civil que a finals d’octubre va detenir diversos empresaris vinculats al Procés va ser aprofitada per alguns mitjans amb seu a Madrid per publicar un ventall d’informacions per atacar el moviment independentista

Els joves no se senten representats als mitjans. Tot sovint els construeixen com a col·lectiu homogeni, discriminant-los per l’edat o, encara pitjor, construint-los com a violents. Se senten tractats amb paternalisme o, directament, utilitzats com a eina mediàtica. De fons, una qüestió estructural: no entren a les redaccions. Aquestes són algunes de les conclusions del segon debat #ConversesMèdiacat.

Al llarg de la crisi per la Covid-19 ha estat tan important el que s’ha vist com el que no. Algunes imatges han resultat polèmiques i n’hi ha, fins i tot, que no s’han pogut retratar o que han arribat molt tard. Alguns fotoperiodistes han denunciat traves en la pràctica professional.

El 2020 no ha estat un any fàcil. El coronavirus ha sacsejat completament el nostre món i les nostres vides. La pandèmia ha posat contra les cordes el sistema de salut públic, encara fràgil després de les retallades; ha evidenciat les desigualtats i vulnerabilitats socials i econòmiques i ha precaritzat encara més...