187 PERSONES SENSE PASSAPORT EUROPEU TRAVESSEN LA FRONTERA ENTRE EL MARROC I ESPANYA

El 7 d’agost, 187 persones van travessar la frontera del Marroc a Espanya saltant el control policial, un esdeveniment pel qual el Ministeri de l’Interior va justificar el tancament de la frontera durant una setmana. En un primer moment es va explicar que les persones havien travessat la frontera de manera violenta i ocasionant danys als policies espanyols; hores més tard, es publicava el vídeo de seguretat que desmentia aquestes acusacions i mostrava com alguns agents van intentar impedir en va i amb violència el pas. Mostra: 49 notícies a 8 mitjans (Nació Digital no va cobrir aquest esdeveniment), a partir del 7 d’agost de 2017.

La difusió de les imatges de la càmera de seguretat que mostren l’entrada de gairebé 200 persones sense documentació europea a l’Estat espanyol va posar de manifest pràctiques abusives i violentes utilitzades per la policia contra persones en situació vulnerable al pas fronterer. El dia abans, els mitjans havien criminalitzat els migrants, deshumanitzant-los i mostrant-los com a delinqüents. Bona part de les notícies publicades van ser elaborades per agències de comunicació a partir de les informacions policials. En les cobertures s’ha detectat una manca de perspectiva de drets humans i la presència del quadrat de polarització ideològica (vegeu Metodologia) que fomenta la xenofòbia.

Protagonistes però invisibles

Les 187 persones que protagonitzen els esdeveniments són definides en una tercera part de les notícies amb el concepte immigrants. De la informació que publiquen els mitjans se’n desprèn que es tracta d’un grup d’homes, d’aspecte jove, negres, sovint sense samarreta, que cometen accions il·legals, a vegades amb violència, amb qui és impossible comunicar-se perquè parlen un idioma desconegut: “Gritan ¡Boza! cuando lo consiguen” (El Español, 09/08/2017).

El fet de presentar-los com a col·lectiu fa que la dimensió humana de les seves vivències quedi diluïda en favor d’una visió només grupal, que resulta amenaçadora a causa dels termes amb què es relata: “Una avalancha de inmigrantes” (La Sexta, 07/08/2017). Les persones que en formen part deixen de ser persones per ser considerades grup, es difuminen entre elles. Els articles, en general, no aporten informacions acurades del protagonistes de la notícia. Sí que sabem que són immigrants, subsaharians o immigrants subsaharians. Tanmateix, hi ha informació que està implícita; el coneixement subjacent del públic ja l’aporta: majoritàriament, venen d’Àfrica i cerquen una vida millor de la que tenien al lloc d’on venen.

L’ús del concepte subsaharià cerca descriure l’origen de les persones. Tanmateix, és un terme tan ampli que el que fa és situar els protagonistes en un dels 49 països africans que no tenen sortida al mar Mediterrani i que estan situats al sud del desert del Sàhara. En aquest sentit, seria més acurat anomenar-los d’origen sudsaharià. “Según fuentes de Interior, en los montes cercanos a la ciudad aguardan actualmente más de 1.500 subsaharianos” (El País, 10/08/2017). S’utilitza com a sinònim de persona, però té unes implicacions deshumanitzadores perquè suposadament es refereix a l’origen de qui descriu. A la pràctica, no aporta cap informació del territori d’on provenen les persones ni dels motius que podrien explicar l’interès de travessar la frontera, com sí que ho fa el concepte de refugiats sirians.

En alguns casos, els substantius són adjectivats amb indocumentados, ilegales, irregulares o sin papeles, conceptes que poden induir el lector a crear-se una imatge de delinqüents de les persones que travessen la frontera. Només en dos casos els diaris es refereixen als protagonistes com a posibles refugiados o solicitantes de asilo.

‘La guerra de los mundos’ del segle XXI

Així com els mitjans, en general, no donen informació sobre els protagonistes que travessen la frontera, sí que n’aporten de les accions que duen a terme, carregades d’adjectivacions, amb substantius pejoratius i verbs connotats. Així, l’entrada és una avalancha, un asalto, una oleada, una entrada masiva, ilegal, iregular i de manera imprevista, sorpresivamente, a la carrera, amb actitud violenta i arrollando policías. En algunes ocasions, les allaus són reiterades i els assalts cíclics.

Tot plegat fa que s’instauri als mitjans el concepte de presión migratoria, que genera i fomenta la sensació d’inseguretat, perill i por, i la necessitat d’estar alerta davant una possible invasió descontrolada: “Avalancha en la frontera de Ceuta: unos 300 inmigrantes entran en territorio español.” (Telecinco, 07/08/2017). I en aquest context, el Ministeri de l’Interior anuncia el tancament de la frontera entre Ceuta i el Marroc durant una setmana.

Fonts d’informació alternatives: poques o mudes

Les persones que travessen la frontera, tot i ser els protagonistes de l’esdeveniment, no són mai font d’informació. De les 40 notícies analitzades, només en una es dona veu als protagonistes: “Los expedicionarios de España Rumbo al Sur se reúnen con los migrantes que entraron a Ceuta esta semana.” (Telecinco, 10/08/2017). La Policia Nacional és majoritàriament qui explica els fets i, per extensió, el Ministeri de l’Interior. I els mitjans, en general, els repliquen mitjançant les agències de comunicació. En el 51% dels casos, les notícies les firma una agència de comunicació (EFE, Europa Press), i només un 16,6% de les notícies van signades per periodistes. Hi ha expressions discriminatòries que surten d’agència i que arriben als mitjans, com modus operandi, actitud violenta, repeler inmigrantes. Es tracta d’un llenguatge que connecta les accions i els seus protagonistes amb la delinqüència o la perillositat.

En algunes ocasions puntuals, apareixen a les notícies algunes fonts d’informació alternatives als comunicats de la Guardia Civil que donen a l’article un aire de més pluralitat. Tanmateix, és molt comú que aquestes fonts no aportin informació rellevant: els mitjans les utilitzen per a confirmar el que ha dit la Guardia Civil, i en molt poques ocasions ofereixen informació nova, reflexió, crítica o anàlisi.

La manca de fonts, sumada a la manca de contextualització dels fets, fa que la valoració de la cobertura periodística sigui negativa en el 40% de les notícies (vegeu Resultats quantitatius). Algunes de les peces acullen en el mateix article bones i males pràctiques periodístiques (42%), i només una de cada deu notícies en fa un tractament positiu. En algunes ocasions, les fonts ni apareixen. Una setmana després del tancament de la frontera sortien a la llum les amenaces que havia rebut una integrant de l’ONG Caminando Fronteras per criticar l’actuació policial. Només se’n van fer ressò dos mitjans: “Amenazan de muerte a la activista Helena Maleno tras denunciar la última actuación policial en Ceuta” (eldiario.es, 16/08/2017), i “Activista denuncia estar ‘amenazada’ y ‘desprotegida’ por criticar la violencia que sufren los migrantes en Ceuta” (Telecinco, 16/08/2017).

Discurs de l’odi i la xenofòbia per part de les autoritats

Un dels aspectes més paradoxals d’aquesta cobertura va ser que, durant les primeres hores, els mitjans van explicar que el pas per la frontera s’havia fet violentament, ocasionant la lesió de com a mínim un policia, que va haver de ser hospitalitzat. No va ser fins hores més tard que es va publicar el vídeo de seguretat de la porta fronterera. En les imatges es veia com un agent pegava amb la porra una de les persones que travessava la frontera i intentava fer la traveta a una segona, fet que la va fer relliscar i lesionar-se.

Alguns articles publicaven les imatges amb la notícia següent: “Un vídeo mostra com un policia es trenca la cama fent la traveta a un immigrant a Ceuta” (TV3, 08/08/2017). Alhora, donaven veu a les fonts oficials: “La Guàrdia Civil assegura que alguns dels immigrants anaven armats amb llances rudimentàries i objectes punxants”, o bé que aquestes persones van “llençar pedres i pals” (TV3, 08/08/2017). Tanmateix, en el vídeo es veu que la gran majoria de persones no duien llances, pedres ni pals. Es focalitza la notícia en la lesió del policia: “El policía herido al intentar frenar a inmigrantes estará 3 meses de baja” (La Vanguardia, 08/08/2017).

El que es desprèn de la cobertura és una imatge d’un ells eixelebrats, descontrolats, violents. I un nosaltres, en aquest cas, personificat amb la policia, que esdevé víctima tot i que intenta “fer el bé” (aturar-los). Així doncs, els mitjans van fer una cobertura inadequada de la diversitat cultural amb la reproducció del quadrat de polarització (Metodologia).

En el cas de la notícia del 8 d’agost a TV3, tot i que en van publicar les imatges, no es recull ni en el titular ni en el text de la notícia el fet que l’agent va propiciar com a mínim 10 cops de porra per impedir el pas de les persones per la frontera.

Pel que fa a la resta de ferits, el portal publica un tuit de la Creu Roja: “Finalmente @CruzRojaCeuta atiende a 186 personas (4 trasladadas a HUCE), han actuado una veintena de voluntarios y 4 ambulancias”. Tot i així, posa en dubte les seves informacions, ja que la notícia acaba assegurant que “no se sap quants immigrants han quedat ferits”.

En aquesta línia, el 8 d’agost el 20 minutos publicava: “Este agente se suma a la lista de más de una veintena de integrantes de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado que han resultado heridos en los asaltos masivos a la frontera de Ceuta”. És a dir, en una notícia dedicada a les lesions del policia ferit, passava per alt el nombre d’immigrants ferits en el mateix context.

Les imatges no van provocar en general cap interpel·lació al delegat del Govern a Ceuta, Nicolás Fernández Curcull, qui havia assegurat que les lesions van ser causades per l’“actitud violenta de los inmigrantes”. A La Vanguardia ho van fer per boca del director d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, reproduint les crítiques de l’ONG i les declaracions del director, que assegurava que les declaracions de Fernández Curcull “podrían contribuir a fomentar un discurso del odio y la xenofobia. (…) Amnistía Internacional ha denunciado en numerosas ocasiones que la retórica del nosotros contra ellos se ha incrementado en los últimos años y es necesario ponerle fin.” En aquesta línia, Telecinco publicava un article que deia: “ONG asegura que no hay que reforzar la valla de Ceuta y Melilla sino permitir a los subsaharianos solicitar asilo” (08/08/2017). D’aquesta manera, es donava veu a les demandes de l’associació Pro Derechos Humanos (APDH), la Federació SOS Racismo i Prodein.

Bones pràctiques. Les fonts oficials a vegades no diuen la veritat

Tot i que les bones pràctiques periodístiques en la cobertura de l’esdeveniment són minoritàries, sí que hi ha alguns articles que, de manera puntual, destaquen per fer un tractament curós, humanitzant els protagonistes, contextualitzant els fets, donant dades rellevants, empatitzant des d’una perspectiva dels drets humans, denunciant la vulneració de drets i donant veu a diferents actors.

Un cas paradigmàtic és el de l’autoeesmena del diari El Español, que en la seva cobertura inclou, el 9 d’agost, un article amb la frase següent: “La patada del policía al inmigrante: una ONG contra la última mentira de la valla de Ceuta”. En aquest fragment no es rectifica el que s’havia dit anteriorment, però la informació nova es contradiu amb l’anterior i, en conseqüència, es desmenteix implícitament.

“En aquella ocasión mintió el ministro del Interior, pero la mentira es algo sistemático en las fronteras”, afirma Helena Maleno al final del text. “Este lunes se confirmó. Lo que la Delegación del Gobierno quiso convertir en una avalancha violenta de inmigrantes, acabó siendo el relato visual de una patada en el estómago de un policía a un subsahariano.”

Articles Relacionats