Durant la precampanya, el col·lectiu dedicat a la venda ambulant a la capital catalana ha estat omnipresent. Tots els candidats polítics, d’un racó i l’altre de l’arc ideològic, els citen a conveniència. I els mitjans, en general, reprodueixen el contingut dels partits, sigui o no discriminatori, sigui veritat o no el que diuen.

Tot pels manters però sense els manters. Aquest manlleu, una formulació actualitzada de tout pour le peuple, rien par le peuple” (“tot pel poble però sense el poble”), característica del despotisme il·lustrat del segle xviii, resumeix el paper dels partits polítics i els mitjans respecte del col·lectiu dedicat a la venda ambulant a Barcelona en aquests dies previs a l’escomesa electoral municipal. Són en boca de tots però ningú els pregunta. Tots els líders de les formacions saben què és el millor per a ells –paternalisme del despotisme il·lustrat contemporani–, però sense tenir en compte la seva versió. Els candidats reprodueixen discursos discriminatoris i informacions no contrastades que reprodueixen acríticament els mitjans.

 

Protagonistes invisibles

Després d’analitzar una dotzena d’informacions de diferents mitjans durant la precampanya, que va acabar divendres passat (del 3 d’abril des de les 00h fins al 9 de maig de 2019), hi ha una conclusió clara: els manters estan fortament presents a l’imaginari polític i mediàtic però la seva veu està invisibilitzada. Tot i tenir un col·lectiu que els representa des d’octubre de 2015, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, i comptar amb diversos portaveus a l’abast dels periodistes, poc ha canviat la seva presència a la premsa respecte de l’anterior cursa electoral a Barcelona (maig del 2015, quan encara no tenien una plataforma política que lluitava pels seus interessos).

Els mitjans només es fan ressò de les declaracions polítiques, que en cap cas contrasten. Ni tan sols preguntant al col·lectiu que els representa. Una manca de la pluralitat que hem normalitzat. El missatge es dóna només des del poder i la construcció del col·lectiu en cap cas passa per la construcció del relat del mateix col·lectiu.

 

 

Precampanya de ‘fake news’

Com més cites sobre manters i venda ambulant no autoritzada, més fake news. Només el candidat de Ciutadans, Manuel Valls, ja va incórrer en unes quantes a la seva intervenció a Salvados (al cara a cara amb Ada Colau al programa de Jordi Évole de La Sexta, una oportunitat única d’audiència però qüestionable a escala informativa; Valls no és un dels més ben situats en les enquestes per ser batlle de Barcelona). Massa sovint, les dades que aporten els candidats no es contrasten per part dels mitjans. En el cas del Salvados, així ho recull el servei de fact checking Verificat, que també afegeix altres informacions de mitjans de dretes aparegudes dies abans de l’entrevista. Aquesta plataforma desmenteix les acusacions del candidat de Ciutadans a l’alcaldessa de Barcelona: no és cert que Ada Colau subvencioni els manters, no ha promès papers per a tots i tampoc és verídic que la xifra de venedors sigui de 2.000 persones a la ciutat.

El mateix Síndic de Greuges va concloure l’any 2017 que l’única conclusió possible respecte de la venda ambulant és que no podia haver-hi conclusió sense dades. Tot i fer tres reunions amb les principals administracions amb competència sobre el fenomen de la venda ambulant, la conclusió de la cimera va ser que les polítiques públiques eren política ficció per la manca de dades rigoroses, tal com va publicar eldiario.es.

Els candidats polítics s’encarreguen de generar una nebulosa de conceptes que poc o res tenen en comú però sí que tenen un denominador clar: són llaminadures polítiques. El candidat de Ciutadans, Manuel Valls, va explicitar a El País la seva intenció de posar fi a “les màfies, les drogues, la immigració il·legal, els narcopisos, la prostitució i el fenomen del top manta”. Josep Bou, candidat del PP, s’expressava en termes similars: “Si jo sóc alcalde de Barcelona, ​​aquí que no vinguin ni manters ni okupes ni narcopisos. Que no vinguin, perquè aplicarem la llei, i de quina manera”. Els mitjans reprodueixen aquestes declaracions de to amenaçador que van de la mà de discursos racistes i alarmistes.

A més, el terme més concorregut en les informacions és el de top manta, un concepte que no explica gairebé res, només que hi ha una manta pel mig i que s’associa a una activitat irregular. D’aquesta manera, no s’amplia l’imaginari mediàtic a la lluita ni l’autoorganització del col·lectiu dedicat a la venda ambulant. Com ja passava amb el cas Calàbria, que va protagonitzar una anàlisi de l’Observatori d’Actualitat del Discurs Discriminatori als Mitjans, els mitjans no respecten la denominació del mateix col·lectiu, Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, i escriuen malament el nom de l’organització.

 

 

Han de reproduir els mitjans declaracions discriminatòries?

En aquesta precampanya, la manta ha tornat al racó de la seguretat. Els polítics l’han portat fins allà i els mitjans ho han comprat. Tots els candidats, excepte l’alcaldessa de Barcelona en Comú, Ada Colau; el candidat per ERC, Ernest Maragall, i la candidata de la CUP, Anna Saliente, s’han fet forts en la idea que el top manta és una qüestió que té a veure amb la seguretat de la ciutat i no amb els drets socials, com va publicar EuropaPress a principis del mes de maig. En molts casos, el periodisme de declaració abusa de la reproducció de discursos polítics. Ocupa molt de temps als redactors a la trinxera i impossibilita la confecció d’altres peces més ambicioses.

Al llarg de la precampanya hi ha una manca important de peces propositives, de periodisme de solucions: només un article d’El Temps planteja un context més interseccional, tot i que ho fa sense comptar amb la veu dels manters. En general, els mitjans només recullen les declaracions polítiques i únicament El Quinze, el bimensual en paper editat per Público, ha fet una entrevista a un portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona per conèixer la seva versió sobre les acusacions de secta, màfia i altres elements sorgits en precampanya.

 

La preprecampanya: alarmisme i abús de fonts policials

Els mesos previs a l’inici de la precampanya també han estat marcats per les informacions sobre venda ambulant; Mèdia.cat n’ha analitzat fins a 40 des del gener de 2019. En cap cas les peces versaven sobre les reivindicacions del col·lectiu manter.

Els mitjans han anat farcits de peces sobre les batudes policials (principis de gener), i també va cridar l’atenció amb força una portada d’El Periódico firmada des de Madrid i amb fonts policialsnomés fonts policials– que relacionava la venda ambulant amb una confraria murid (confraria musulmana sufí). Un titular alarmista a tota portada d’un diumenge que hem analitzat des de l’Observatori dels d’Actualitat dels Discursos Discriminatoris als Mitjans.

Només hi ha dues excepcions a la deriva d’informacions policials en aquests primers mesos de l’any: Eldiario.es va publicar una notícia sobre la sentència de l’Audiència Nacional que descartava greus perjudicis contra les grans marques a causa de la venda ambulant, i NacióDigital va posar a parlar sobre la mateixa taula Fermín Villar, de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, i Lamine Bathily, del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Aquesta darrera peça, una rara avis en la deriva mediàtica del tot pels manters, però sense els manters.

Una excepció més, però aquesta ja en campanya electoral i fora de l’anàlisi en profunditat d’aquest article, ha estat la cobertura del debat entre candidats i venedors ambulants el 14 de maig de 2019. L’anomenat #DebatManter el van cobrir diversos mitjans com el diari ARA i Betevé, afavorint la visualització i la difusió de la veu dels protagonistes.