La portada del llibre de Carles Senso.

Quan l’estat d’excepció truca a la porta

Carles Senso ens recorda a 'Fascismo mainstream. Periodismo, conspiraciones, algoritmos y bots al servicio de la extrema derecha' que el feixisme segueix viu i utilitza per als seus objectius d’odi tots els mitjans que la tecnologia de la informació i les xarxes socials posen al seu abast.
'La ciutat sense veïns: Víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària' (Editorial Saldonar), d'Andreu Merino.

Víctimes i botxins de l’especulació inmobiliària

Tres factors denuncia el llibre com a causa de la desesperació dels veïns afectats: l’atur com a causa dels impagaments que porten al desnonament, la discapacitat d’alguns desnonats i el fet de tenir fills al seu càrrec. I remarca el poc interès de les administraciones per incrementar substancialment el parc públic de pisos de lloguer.
'Feixisme persistent', d'Alba Sidera (Saldonar, 2020).

Ser feixista a Itàlia és fàcil

Publiquem en exclusiva la introducció de 'Feixisme persistent', el llibre de la periodista Alba Sidera que radiografia l'Itàlia de Matteo Salvini, coincidint amb la presentació que se'n farà a Girona aquest dimarts, 22 de juny, amb l'autora acompanyada del fotoperiodista Jordi Borràs.
El periodista Andreu Merino, amb el seu llibre 'La ciutat sense veïns'. Foto: Adrià Costa / Nació Digital (cedida).

I l’Andreu al carrer

Es publica "La ciutat sense veïns", un retrat de víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària. Un llibre que, a més d’una important feina d’investigació i treball de camp, ha de ser també un (auto)reconeixement a anys i anys de carrer, precarietat i professionalitat.
Una membre del Sindicat de Llogaters fent una crida a la mobilització per aturar un desnonament a l'Hospitalet de Llobregat, al gener. Foto: Gemma Sànchez / ACN.

Equilibri per atacar el drama

Avancem en exclusiva el pròleg de Ferran Casas a "La ciutat sense veïns", el nou llibre del periodista Andreu Merino sobre les víctimes i botxins de la Barcelona de l'especulació immobiliària, editat per Saldonar i el Grup de Periodistes Ramon Barnils. El llibre el presentaran el proper dimecres, 16 de juny, el mateix Merino, Casas i la politòloga especialista en seguretat Sònia Andolz.
Portada del llibre "Com TV3 no hi ha(via) res", de Salvador Alsius.

Alsius i els orígens de TV3

El llibre és ple d’anècdotes significatives del que representava fer una televisió des de la professionalitat, competitiva amb l’única que llavors es podia veure al nostre país: TVE. Lluny de la televisió antropològica i folklòrica que pretenien que fos els 'mandamassos' de Madrid (PSOE de Felipe González). Obsessionats, d’altra banda, aquests mateixos 'mandamassos' –i encara dura– perquè no es pogués veure ni al País Valencià ni a les illes.
L'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó el dia que va ser distingida amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el 17 de gener del 2017. Foto: Pau Cortina / ACN.

Isabel-Clara Simó, lliure i compromesa

Ja triguen massa els editors a encomanar i publicar una bona antologia dels articles periodístics d’aquesta dona –i subratllo la paraula dona– que “en tot moment va defensar quatre grans compromisos essencials: amb la llengua, amb les lletres, amb la política i amb les dones”, com diu d’ella Jordi Tormo, autor d''Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa'.
L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán. Foto: arxiu PCE.

De quan MVM era Manuel Sánchez Molbatán

La collita de pseudònims de Manuel Vázquez Montalbán (MVM) va ser abundosa: Sixto Cámara, Manolo V El Empecinado, Luis Dávila, Donald Lamp, Victoria Kent, Juan Montalvo, Menelao El Aeropagita, El Barón..., per als més de 9.000 articles que es calcula que va publicar. És cosa coneguda. Potser no ho és tant que...