Reportatges

De quina manera es veu representada la gent jove en els mitjans de comunicació catalans? El tractament periodístic pot generar un imaginari col·lectiu estigmatitzador de la joventut? Ja es pot descarregar en pdf l'informe elaborat per Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils en col·laboració amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i del Consell de la Joventut de Barcelona.

L’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup d’extrema dreta va sacsejar la societat valenciana. Anys després, la pel·lícula ‘La mort de Guillem’ ha posat sobre la taula de nou la criminalització mediàtica que es va fer del jove. Quin paper van tindre els mitjans valencians en el cas? Quin relat van construir dels fets? 

Hi ha tot de coses que se sospitaven i que no es van poder veure durant els primers mesos d’estat d’alarma. Una mancança extraordinària. Recollim el testimoni de professionals del fotoperiodisme, acadèmics i gent afectada directament per la Covid-19, per tal de conèixer el seu relat sobre aquelles setmanes de ceguera fotoperiodística.

Periodistes i activistes denuncien una nova embranzida estival del racisme mediàtic amb el component afegit de la Covid-19. Els mitjans s'acarnissen amb els temporers de la campanya de la fruita i amb la infància migrant. 

Els incendis de l’Amazones i els d’Austràlia van omplir informatius i xarxes socials. El mateix ha passat —per motius més obvis— amb el temporal Glòria. Però molts altres desastres naturals i ambientals no han tingut tant d’impacte mediàtic malgrat que siguin igualment alarmants.

La crisi que encara s’arrossega ha afectat especialment la gent jove. L’empobriment i la precarització d’una generació sencera, però, sovint han estat més coberts per les seccions de “Tendències” que per les de “Societat” o “Economia”. Sembla que ser pobre és moda.

L’Anuari posa l’accent en la necessitat de formar-nos com a ciutadans crítics en el consum de la informació i, com sempre, ens porta algunes perles i dades que ens ajuden a entendre la nostra realitat, com ara que entre els alts funcionaris de l’Estat espanyol, que han condicionat de forma extraordinària la nostra vida política, hi ha un català per cada quinze madrilenys. Preguntar, saber, explicar, reflexionar, dubtar... És periodisme i és l’Anuari.

La desigualtat de gènere continua ben present al camp. Només la titularitat d’una de cada quatre explotacions agràries a Catalunya està en mans de dones, i l’ocupació femenina en el sector agrari està en un 20%. Entitats com Dones del Món Rural o Ramaderes de Catalunya malden per donar visibilitat a la seva feina, per aconseguir la igualtat dins del sector i per ser tractades com a expertes.