Royuela: los jerarcas de la ultraderecha catalana

Todo el mundo hace la boca pequeña cuando habla de los Royuela, uno de los clanes con más pedigrí en la extrema derecha en los Països Catalans y en España. Las bombas, las cuchilladas, las relaciones con el fascismo internacional, la cercanía a los cuerpos de seguridad, el ultracatolicismo y los negocios inmobiliarios marcan su expediente. Una larga lista que llega hasta nuestros días. Son ellos, como no podría ser de otro modo, uno de los artífices principales del Club Empel, ubicado en la parte alta de Barcelona y que se ha convertido en el nuevo centro de la ultraderecha en la capital catalana.

Joves migrants, estigma mediàtic

A l’odissea humana i burocràtica que afronten els nois i les noies que han migrat sense referents adults, s’hi afegeix l’estigmatització social. Massa sovint, els mitjans de comunicació han contribuït a criminalitzar, estereotipar i simplificar aquest col·lectiu. Joves protagonistes d’històries que trenquen tòpics expliquen com es veuen reflectits per la informació.

2019: Periodistes a la diana

L’informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Royuela: els jerarques de la ultradreta catalana

Tothom fa la boca petita quan parla dels Royuela, un dels clans amb més pedigrí dins l’extrema dreta als Països Catalans i a l’Estat espanyol. Les bombes, les ganivetades, les relacions amb el feixisme internacional, la proximitat als cossos de seguretat, l’ultracatolicisme i els negocis immobiliaris marquen el seu expedient. Una llarga llista que arriba fins als nostres dies.

El centralisme impenitent

El temporal Glòria va tornar a encendre el debat sobre els criteris i les rutines dels mitjans a l’hora de fixar l’atenció en uns o altres llocs del país. Determinades inèrcies de pensament ens porten a assumir que, socialment, hi ha mons (i el rural s’enduria la palma) on no hi passa ni hi ha passat mai res.

70 periodistes ferits en les mobilitzacions contra la sentència

Fa 6 mesos de la nit més dura per als periodistes que cobrien les protestes contra la sentència del judici als líders independentistes: el 18 d'octubre, 24 informadors van resultar ferits mentre treballaven. Aquesta infografia de l'Anuari Mèdia.cat detalla per dies, lloc i causa les 70 agressions a periodistes que hi va haver en dues setmanes.

Crear el clima per a una sentència dura

Durant el judici al procés desenes d’editorials van intentar, més enllà de posicionar-se lliurement, fomentar un ambient propici per a un veredicte sever. En recollim alguns fragments —en castellà, per conservar-ne la literalitat i la contundència— dels diaris impresos a Madrid.

Els responsables de la desinformació

El fenomen de les fake news no és nou: existia ante litteram, és a dir, abans que s’encunyés el terme. Les polítiques públiques i legislatives que s’han posat en marxa per lluitar-hi en contra apunten a limitar la llibertat d’expressió dels usuaris a Internet, mentre deixen impunes els veritables promotors de la desinformació sistèmica que perjudica la democràcia: institucions, partits polítics, mitjans de comunicació, corporacions i grans fortunes.