Etiquetat 8M

El 8 de març passat, el col·lectiu feminista contra la violència de gènere Non Una di Meno va cobrir de pintura rosa l’estàtua de Montanelli a Milà. Ho van fer per recordar que, quan el tòtem del periodisme italià era un militar feixista a Etiòpia, va comprar una nena eritrea de 12 anys per utilitzar-la d’esclava sexual.

Centenars de periodistes catalanes es preparen per una doble mobilització aquest divendres. A les 12 del migdia, als Jardinets de Gràcia de Barcelona, hi haurà la lectura d’un manifest reivindicatiu. A la tarda, les periodistes se sumaran a la manifestació convocada a Gran Via / Entença a les 18.30h. Què faran els mitjans? Quines redaccions se sumaran a la vaga?

Aquests dies és recurrent que els mitjans de comunicació facin un resum de les que han estat les notícies més rellevants de l’any. Potser perquè sóc dona i feminista, jo no en tinc cap dubte: el 8 de març.

Si les xarxes socials han evidenciat les clavegueres de l’estat, han provocat moviments a favor de la democràcia i els drets socials als països àrabs, han difós imatges de les càrregues policials de l’1 d’octubre, han destapat milers de casos d’assetjament sexual i han aconseguit que el passat 8 de març fos un èxit, benvingudes.

Una agència informativa feminista amb seu a la Ciutat de Mèxic fa envermellir el discurs patriarcal i aconsegueix visibilitzar els avenços que anem aconseguint, les lluites inaturables de dones arreu de la República Mexicana i els guanys arreu del món.

Ara que ja sabem que tots —és un dir— els mitjans són partidaris de la causa feminista i per això aquests últims dies han dedicat a les coses de les dones els seus espais de rigor, ara què?

Les periodistes s'han sumat a la vaga general convocada el 8 de març. En algunes redaccions es debaten entre aturar-se i cobrir la vaga, mentre la precarietat de moltes autònomes dificulta la decisió. Les periodistes s’aturen, però s'aturen els mitjans?

De referent, les dones argentines. De revulsiu, un grup de Telegram amb periodistes de l’estat espanyol que a dia d’avui ja té més de 2.400 membres i ha impulsat un manifest amb gairebé 7.000 suports. I el toc de gràcia: l’homòleg a aquest grup a nivell català amb més de 400 companyes.