Les paradoxes del periodisme en temps de pandèmia

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

Indecència en ‘prime time’

La dictadura de l’espectacle i la lluita per l’audiència han fet que la dieta informativa estigui minada de xenòfobs, sexistes i aduladors del feixisme. Allò que en altres latituds estaria penat, a la nostres pantalles apareix normalitzat fins a nivells ignominiosos, quan tots els estudis mostren que la quota d’audiència no està renyida amb la qualitat ni amb formats respectuosos amb els límits que marca l’ètica periodística.

L’hivern del periodisme actual

M’amoïna el gran canvi que ha sofert l'edició de la lletra impresa: el de la impremta, el de la tecnologia analògica a la digital, que a cavall de l’ara mateix (per no dir abans-d’ahir) ha estat tan brutal que ha escombrat una o un parell de generacions de treballadors de la lletra a la inòpia.

La política supera l’esport com a líder d’audiència La incertesa i la força narrativa del procés ha disparat el nombre d’espectadors atrets per programes d’informació política a Catalunya

El procés català ha entrat a totes les llars catalanes i ha batut rècords d'audiència. En alguns casos a través d’una finestra més decantada per una determinada posició ideològica, i en altres per un cabal informatiu plural quant a fonts i referències. Però sigui d’una manera o altra, s’ha normalitzat en la...