D’intermediàries a censores: les empreses tecnològiques en la legislatura de Trump

Si al 2016 Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts, quatre anys després executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler? 

Qui censura un president?

Si ara acceptem que els gegants tecnològics passin el ribot sobre segons quins discursos, quina seguretat tenim que no ens esquitxarà més endavant? Quines garanties té el debat públic sota una moderació que esborra allò que escapa dels marges marcats?

2019: Periodistes a la diana Restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de periodistes i ciutadania recollides al Mapa de la Censura dels Països Catalans

L’informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Intenten censurar una sàtira viral sobre el servilisme dels mitjans

El president argentí Mauricio Macri va ordenar censurar un vídeo viral que feia una sàtira sobre el servilisme dels principals mitjans de comunicació amb el govern per amagar els problemes econòmics del país. El vídeo va desaparèixer unes hores de la xarxa però no del compte de l'expresidenta Kirchner, que n'havia tuitejat una captura de pantalla.