Necessitem dades per salvar vides

Sense l’accés a les dades obertes, els periodistes no poden exercir de manera rigorosa el seu dret a informar. Només poden replicar el relat oficial. En una carta oberta, investigadors i professionals de diferents disciplines demanen a les administracions públiques catalanes i estatals la publicació diària de les dades epidemiològiques i la difusió dels models emprats per a fer les prediccions de progressió de l'epidèmia.

La premsa en paper, a la vora del precipici

Els diaris viuen un dels moments més crítics dels darrers anys. La baixada de les vendes d’exemplars, la caiguda en picat de la publicitat i els continuats ERTO estan posant contra les cordes tant a les petites capçaleres com les més consolidades.

El parany de les xifres

Si diem que el país X ha augmentat la capacitat de llits de les UCI en 300 unitats, sense contextualitzar quantes n'hi havia en condicions normals i, per tant, quin percentatge d'increment suposa, no estem oferint una bona informació. Si expliquem que arriben 5.000 mascaretes a l'hospital Y, ens queda el dubte: són moltes?; són poques?; són suficients o insuficients per a les necessitats d'aquell hospital?

Que el periodisme científic es quedi per sempre a les portades

Com a periodistes, la millor manera d’aplaudir els professionals de la sanitat és visibilitzar-los, i no només quan es tracta de disputes laborals o de retallades pressupostàries, que també, sinó explicant la seva feina, el seu dia a dia, els progressos en les investigacions i els debats filosòfics que tenen lloc en el si de la comunitat mèdica i científica del nostre país.

El llenguatge militar no construeix cap “nosaltres”

Sobta el poc qüestionament que, tant des dels mitjans espanyols com catalans, es fa al fet que part de la comunicació governamental de la gestió d’aquesta crisi recaigui en mans del més alt comandament militar de l’Estat. En l’àmbit polític, l’elecció d’un militar com a portaveu és una elecció de difícil defensa. En l’àmbit comunicatiu, transmet la sensació que el caos es pot desfermar en qualsevol moment.

Ordre o mort en temps de pandèmia

En situacions d’amenaça –i aquesta és sens dubte una amenaça de conseqüències catastròfiques– i sense analogies que permetin beure de l’experiència, els estats tiren d’herència. L’herència en aquest cas és sempre militar. L’Estat treu amb orgull aquell vell caràcter que sempre fa de bon lluir: el patriotisme.