Protestar amb la boca tapada

Cridar consignes amb la mascareta i mantenir un metre i mig de separació entre manifestants no són els únics impediments que les protestes al carrer han hagut de capejar durant les restriccions pel coronavirus. Diverses entitats denuncien que els últims mesos ha augmentat la repressió a la població: així és protestar en pandèmia.

Persones capaces, entorn limitant

Les mesures adoptades per fer front a la pandèmia han agreujat la situació de les persones amb diversitat funcional. Més de 580.000 persones a Catalunya, 300.000 al País Valencià i 50.000 a les Illes Balears afronten diàriament obstacles de mobilitat, d’accessibilitat a la informació o, fins i tot, de continuïtat en les ajudes, mentre els mitjans de comunicació donen, sovint, una visió parcial i limitada de la problemàtica.

Parir en pandèmia: una retallada als drets de les embarassades

Hospitals d’arreu dels Països Catalans van obligar dones embarassades a parir sense acompanyant i amb mascareta, van desaconsellar la lactància materna i van separar mares sospitoses de coronavirus dels seus nadons, exercint fins i tot violència obstètrica en alguns casos. Les mesures de prevenció van provocar un clar retrocés en els drets reproductius de les dones, que al cap de pocs mesos es va demostrar innecessari i contraproduent.

Tornar a la “normalitat” i altres contradiccions

No és culpa de ningú que convisquin mesures contradictòries i segurament el context pandèmic complica la tasca d’informar, però de tant en tant els mitjans –o els periodistes dels mitjans– també podrien assenyalar restriccions contradictòries, més enllà de posar entre cometes les mesures dictades pel govern de torn.

Cultura segura, ecosistema precari

Els efectes de la pandèmia de la Covid-19 han suposat una estocada per al sector de la cultura. Més de 50.000 treballadors s’han acollit als ERTO a Catalunya durant el primer semestre de l’any 2020 i 178 empreses d’arts escèniques han tancat al País Valencià. L’augment de la digitalització, lligada a la gratuïtat i un pla d’ajudes públiques insuficient, posen de manifest la precarietat i fragilitat endèmica del teixit econòmic cultural.

“Així cal dir les coses i crec que val la pena saber-ho”

Sumat a l’estrepitós “fracàs moral” en el repartiment de les vacunes, ens trobem davant d’un fracàs periodístic. Necessitem amb urgència un periodisme que prioritzi observar els moviments de capitals, les xarxes clientelars, les desigualtats estructurals en l’accés als recursos i les seves conseqüències sobre milers de milions de persones al món.

L’OMS o la coartada de la infodèmia

És fals que l’OMS vetlli per necessitats sanitàries del conjunt de la població, atès que no tots els països tenen la mateixa capacitat deliberativa en l’Assemblea: són els més poderosos, com la Xina o els Estats Units, qui obliguen l’organisme a “seguir els seus respectius interessos per raons que poc tenen a veure amb la salut mundial”.

Aplanar la corba de la desinformació

Aquesta setmana el Consell de l'Audiovisual de Catalunya alertava que s'estan fent crides amb l'eslògan #NoTeVacunes a través de diverses plataformes. Iniciatives nacionals i internacionals han proposat estratègies per combatre la desinformació al voltant de la covid-19.