Etiquetat criminalització

L'allau d’articles i minuts dedicats pels mitjans de comunicació l'estiu passat a les “ocupacions il·legals”, l’augment de publicitat d’empreses de seguretat i les declaracions de líders polítics que criminalitzen el fenomen van ser el caldo de cultiu per fer créixer la por. Segons les dades, però, que un habitatge habitual sigui ocupat mentre les persones que hi viuen són fora és altament improbable.

Què ens preocupa quan veiem contenidors en flames a les notícies? En què pensem i en què no pensem quan es parla de manifestacions? Quan diem que hi ha violència? Els mitjans poden fer alguna cosa per evitar les situacions de confrontació al carrer?

“Es busca el Loma. Recompensa: la dignitat d’un barri”: amb aquest cartell rebien els carrers de la Mina al director de cine José Antonio de la Loma. Consideraven que l’èmfasi en la violència que feia el cinema quinqui criminalitzava els joves del barri.

Com parlen dels joves els mitjans? Un informe de Mèdia.cat, que analitza gairebé 700 notícies, apunta que aquesta representació mediàtica sovint conté estigmes i prejudicis. El 34,5% de les notícies analitzades aboquen algun tipus d’estigma sobre els joves. D’aquestes, un 60% (una de cada cinc en total) associen joventut a agressivitat i violència.

Adrià Carrasco i Tarrés, activista del CDR acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició i exiliat durant dos anys i nou mesos a Brussel·les, va poder tornar a casa a mitjans de gener, un cop el jutge va arxivar el seu cas. En la seva història les acusacions judicials van anar acompanyades -i fins i tot precedides- de la criminalització als mitjans de comunicació, que els van vincular amb la violència sense posar un peu al jutjat.

Que el corporativisme no ens faci traïdors. Ni tan sols quan ataquen els nostres hem de deixar de qüestionar-nos la realitat. Potser la resposta és la més simple: són uns vàndals sense escrúpols; potser és la més complexa: són víctimes d’una societat que no els dona oportunitats.

La manca de salut de les llibertats a l’Estat espanyol no entra (en la majoria de casos) a l’agenda dels mitjans fins que les manifestacions esdevenen violentes i hi ha enfrontaments amb la policia. La cobertura de la majoria de mitjans destaca la suposada violència, la versió de l’Ajuntament, dels Mossos, del poder, i no el fons de la qüestió, el motiu pel qual les persones protesten.

Anna Rocasalva és l’única periodista que va entrar a la nau de Badalona mesos abans de l’incendi per explicar com s’hi vivia. La publicació d'un reportatge a 'Metrópoli Abierta', on treballava llavors, li va comportar que dues regidores del govern de Xavier Garcia Albiol l’increpessin públicament i que suposats veïns, connectats amb el PP local, l’amenacessin i parlessin d’atacar els habitants de la nau.