La crisi com a sistema

En lloc de fer de caixa de ressonància acrítica als informes d’entitats com l’FMI, incorporem veus que puguin realitzar anàlisis en profunditat de la situació. Donem espai mediàtic a la reflexió sobre possibles alternatives a les fórmules clàssiques de rescat. L’economia no és només el ball de xifres verdes i roges a les pantalles de Wall Street. L’economia és, abans que res, la gestió dels béns i les necessitats comunes: també les cures, els afectes, les xarxes de suport comunitàries. Parlem d’això, també, a les portades.

L’aniversari dels deu anys de la crisi econòmica

Eren les escoles de negocis que legitimaven el poder econòmic des de la teoria econòmica, la idea que les lleis del mercat són inexorables, que el mercat és lliure, racional i està per sobre de la política. Dins d'aquest ambient, els especuladors s'havien endeutat fins al coll i no eren capaços de tornar el deute. Amb tot, el neoliberalisme no feia autocrítica i els seus valors persistien.

Els mitjans brinden una nova festa de comiat a la crisi econòmica

"La crisi a Espanya ha amainat". O, com a mínim, això assegurava El País ahir. Les dades en què es basen per a fer una afirmació tan sòlida no queden clares, tot i que es dedueix per un enllaç que s'extreuen d'un estudi de l'OCDE on s'afirma que "Espanya gaudeix d'una sòlida recuperació econòmica" i s'augura un...