Desinformats però crítics

Quan creix la insatisfacció amb la política i quan més es desconeix què fa el Govern o el Parlament és quan caldria insistir en algun format especialitzat i modern. No és qüestió de fer propaganda sinó de trobar una manera adequada per poder donar a conèixer la realitat política del país. De fet, com més es pugui conèixer i reconèixer la política, més fàcil és practicar la transparència real. Però volem ser crítics sense estar (ben) informats.

Aplanar la corba de la desinformació

Aquesta setmana el Consell de l'Audiovisual de Catalunya alertava que s'estan fent crides amb l'eslògan #NoTeVacunes a través de diverses plataformes. Iniciatives nacionals i internacionals han proposat estratègies per combatre la desinformació al voltant de la covid-19.

Comença l’era de la desinformació

Per a molts observadors i analistes, l’11 de setembre de 2001 va significar el començament del segle XXI, amb l’atac a les torres bessones de Nova York com a punta de l’iceberg del xoc de civilitzacions i de la globalització del terrorisme. Avui, de manera semblant, podríem atribuir el moment “fundacional” de l’era de la desinformació als fets del Capitoli del 6 de gener de 2021.

“L’educació mediàtica és essencial per combatre la desinformació”

Un equip liderat per l’investigador i professor de Periodisme de la Universitat de Navarra, Ramón Salaverría Aliaga (Burgos, 1970), ha capturat tots els rumors identificats per les tres plataformes de verificació acreditades a Espanya (Maldito Bulo, Newstral i EFE Verifica) durant el primer mes de l’estat d’alarma decretat pel govern. L’entrevistem per conèixer les tipologies d’informació falsa que circulen a les xarxes socials i a internet, qui les elabora i amb quina intencionalitat, i com es poden combatre, tant des del Periodisme com des de les administracions, les empreses tecnològiques i la responsabilitat individual.

El còctel de la saturació informativa

Els mitjans i professionals han de complir el paper de corretja de transmissió de recomanacions i missatges per tal de fer-ho arribar a la població. Però, com tot, l'excés provoca saturació i la saturació, desinformació.

Els responsables de la desinformació

El fenomen de les fake news no és nou: existia ante litteram, és a dir, abans que s’encunyés el terme. Les polítiques públiques i legislatives que s’han posat en marxa per lluitar-hi en contra apunten a limitar la llibertat d’expressió dels usuaris a Internet, mentre deixen impunes els veritables promotors de la desinformació sistèmica que perjudica la democràcia: institucions, partits polítics, mitjans de comunicació, corporacions i grans fortunes.