Els porters de l’impossible

En poc més d’una dècada hem passat dels “Yes we can”, “Sí se puede” i “Ho volem tot” a un clima social que rebutja qualsevol utopia i que vol convertir el periodisme en jutge de la impossibilitat dels projectes polítics.

Amy Goodman: “Jo no soc aquí per protegir el poder”

Amy Goodman (Nova York, 1957) és tot un referent del periodisme independent estatunidenc. Democracy Now! (DN), el popular programa informatiu diari que va cofundar i presenta, s’emet a Internet i en més de 1.500 emissores de ràdio i de televisió d’arreu del món. La cadena d’emissores independents que el difon ha patit censures i fins i tot atemptats del Ku Klux Klan (KKK) pel fet de tractar de temes que l’extrema dreta voldria silenciats.

D’intermediàries a censores: les empreses tecnològiques en la legislatura de Trump

Si al 2016 Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts, quatre anys després executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler? 

Qui censura un president?

Si ara acceptem que els gegants tecnològics passin el ribot sobre segons quins discursos, quina seguretat tenim que no ens esquitxarà més endavant? Quines garanties té el debat públic sota una moderació que esborra allò que escapa dels marges marcats?

Comença l’era de la desinformació

Per a molts observadors i analistes, l’11 de setembre de 2001 va significar el començament del segle XXI, amb l’atac a les torres bessones de Nova York com a punta de l’iceberg del xoc de civilitzacions i de la globalització del terrorisme. Avui, de manera semblant, podríem atribuir el moment “fundacional” de l’era de la desinformació als fets del Capitoli del 6 de gener de 2021.

Al final, sempre guanya el bo i tot segueix igual, suposadament bé…

Com a la majoria de pel·lícules de Hollywood, el dolent crea situacions de perill i aconsegueix amenaçar posar en risc l’estabilitat i equilibri del sistema; però al final sempre guanya el bo i tot pot continuar sent com Déu mana. Bona part del relat sobre les eleccions als EUA sembla emmarcar-se en un quadre d’aquestes característiques.

Tallar el discurs d’un president que menteix no és la solució

Els ciutadans tenen dret a escoltar les mentides d’un càrrec electe tan poderós com és el de president dels Estats Units. Informar, en el moment en què un president inicia un gir de caire antidemocràtic, passa necessàriament per difondre en cru les paraules i les accions del protagonista i, després, verificar-les, desmentir-les i contextualitzar-les.