Mestres en un despatx sense finestres

Més enllà de la profunda admiració i les ganes de fer un homenatge a tants anys de professió, aquestes línies volen també ser un clam a la figura del mestre. Un clam a la transmissió de coneixements, de valors i de reflexions que enriqueixen l’aprenentatge d’una manera diferent, i sovint més intensa, que qualsevol aula universitària

Els diaris en paper moren als “macrobotellons”

Cada cop que un mitjà relaciona un jove amb la violència, la inconsciència o la rebel·lia de forma gratuïta, està perdent un futur lector. I amb les macrofestes van acabar de cavar-se la tomba: el format paper és tan del passat com el pergamí. I, en comptes de fixar-nos on s’informen els joves, parlar críticament i obertament de cultura digital, també infamem aquestes fonts: “L’Ibai guanya massa pasta”. I apa.  

De periodista de carrer a periodista d’institut

La manca d’oportunitats, la inestabilitat i la precarietat han expulsat alguns periodistes del sector els darrers anys. Molts d’ells han trobat un forat a l’educació, previ pagament d’un màster professionalitzador. Quan es tanca una porta, se n'obre una altra: és el moment d’una educació crítica en mitjans com cal als instituts?

Permís, per primes, empri’s premis

En un sector en què la viabilitat econòmica és a la corda fluixa, podria aparèixer un directiu d'un mitjà i dir que el pagament per la feina no ha de venir des de dins de l'empresa, com si la feina ben feta no beneficiés el mitjà. Trobo a faltar criteri del públic per saber valorar, i ajudar a pagar, bons continguts. "Què et sembla ''X"? És bon periodista, va guanyant premis!". Aquest simple fet no fa millor o pitjor el professional.

Fer-se preguntes lluny del neguit de la urgència

Vivim una pandèmia mundial i és normal estar pendent de com avança. Els mitjans ho han d'explicar. Però la forma també és important. Ha passat amb l'educació. La primera setmana de curs cada dia sabíem quants grups s'havien confinat. Setmanes més tard, el percentatge ha quedat oblidat en les rutines informatives diàries.

Carta de retorn a l’aula

La vida s'ha tornat fràgil i un curs nou comença. Tinc deu setmanes per convèncer una trentena d'alumnes que deixin de banda qualsevol altra aspiració professional que no sigui el periodisme: explicar (en exclusiva) què passa i, si pot ser, explicar per què passa. Una entelèquia des de fa sis mesos.

Confinamiento infantil y vuelta a la escuela: un espejo para leer las necesidades de los adultos

La Covid-19 y sus consecuencias se han comunicado desde el adultocentrismo, sin tener en cuenta los derechos y las necesidades educativas y sociales de los niños. Hablar de ellos como ‘vectores de contagio’ o del retorno a la escuela desde la perspectiva de la conciliación y no la educativa, corrobora que la voz de los niños ha quedado silenciada en los medios durante la pandemia.