‘El País’ ja demana els indults

Fa anys que el diari criminalitza l’independentisme i construeix el relat per justificar-ne la repressió a uns nivells que han fet posar les mans al cap a molts observadors forans. Per això, fer ara un gir de volant que justifiqui aixecar el peu del coll d’aquells que has deshumanitzat exigeix un argumentari que evolucioni l’ànim venjatiu a una suposada posició moderada.

“‘El País’ va posicionar el procés català com una amenaça a la seguretat nacional” 

Lluís Mas Manchón, investigador del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, ha estudiat, juntament amb Frederic Guerrero, Xavier Ramon i Laura Grande, la cobertura informativa del diari El País sobre el procés català durant el mes d’octubre de 2017. En les 751 històries relacionades amb aquest tema publicades pel diari en trenta dies (una mitjana de vint-i-cinc al dia), hi han detectat estratègies pròpies del periodisme patriòtic amb un ús del concepte fake news que va més enllà de la publicació d’informacions falses.

La sanitat pública als mitjans: menyspreada durant les retallades, defensada en temps de coronavirus

La pandèmia ha posat de nou en l’agenda mediàtica la importància de tenir un bon sistema de salut públic. En canvi, en l’època de màximes retallades a la sanitat, el debat es va centrar en la “sostenibilitat” del sistema, en minimitzar l’aprimament dels recursos o en una cobertura més o menys crítica segons el color polític del govern de torn.

‘Por qué voto a Vox’

Crec que ’El País’ s’equivoca oferint un altaveu a opinions que legitimen el masclisme, l’odi a la immigració, el negacionisme climàtic i l’autoritarisme amb Catalunya sense més confrontació que un apart molt breu que no compensa, ni de lluny, l’espai que donen als arguments pro-Vox.

Bolívia és tan transparent que serveix d’exemple

Mentre la secció d’internet d'El País es dedica a desmentir-nos mentides que suposadament corren per les xarxes socials, oblida explicar que la mentida més grossa prové de les pàgines d’aquest mateix diari. Poques vegades com ara ha quedat tan cruament visible com els mitjans «de referència» tenen més la funció d’entretenir-nos i distreure’ns que no pas d’informar-nos.