Matar el missatger 2.0

Mai no m’ha convençut el relat que afirma que Trump, Bolsonaro, el Brexit i el procés són moviments que s’entenen només per la irrupció de les xarxes socials, la polarització i les masses enfurismades que es tanquen en les seves bombolles filtre. De debò pensem que la gent és tan imbècil?

La broma de l’hegemonia

Les campanyes electorals són un mirall pel pitjor perfil dels éssers humans: promeses, atacs i contraatacs, fatxenderia i sobretot creure que tens la raó sense cap humilitat. No parlo dels partits polítics, parlo dels mitjans de comunicació. Les ganes d’imposar un relat, de vèncer. A això ha d’aspirar el periodisme? Periodisme de combat?

No tothom podrà votar

Al voltant del 13% de les persones que viuen a Catalunya no poden votar perquè són persones migrants o fills i filles de migrants. Els que sí que tenim el privilegi de votar ens hauríem d'escandalitzar davant d'aquesta vulneració d'un dret fonamental tan bàsic que es podria resoldre, per exemple, vinculant el dret a vot a la residència.

Eleccions i periodisme: un altre oxímoron?

En aquest període electoral que ens ha tocat de patir, la majoria de mitjans —llevat d’algunes excepcions— es dediquen a ser, quasi exclusivament, portaveus dels partits (amb representació) i dels seus aparells de propaganda, sense gairebé afegir-hi ni treure’n res, encara menys cap intent de recerca o de contrast crític d’allò que escampen, massa sovint bastit de fal·làcies i exabruptes.

28-A: Què diuen els partits –i publiquen els mitjans– sobre la migració?

A quasi totes les eleccions que se celebren a països de la Unió Europea s’observa un augment del suport a opcions d’extrema dreta, amb una aposta per criminalitzar les persones migrades i blindar les fronteres. El pròxim diumenge 28 d’abril, l’Estat espanyol celebra eleccions al Congrés i al Senat, i la qüestió migratòria no està, ni de bon tros, ni marcant ni present en els debats de la campanya.

Què proposen els partits en matèria de comunicació per al 28-A?

Quins són els compromisos en matèria de comunicació i dret a la informació que adquireixen els partits que concorren a les properes eleccions al Congrés espanyol? Francesc Ràfols, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), n'ha fet un recull per a la seva organització que ha recollit també al seu blog i que a continuació reproduïm.

L’alcaldessa del ‘Chicago Tribune’

De la mateixa manera que, cada quatre anys, els electors de Chicago trien qui governa la ciutat, hi ha mitjans de comunicació que també trien i, a més, fan públic qui creuen que hauria de guanyar; sense eufemismes però amb arguments. En qualsevol cas, expliquen, els polítics a qui dona suport el diari no aconsegueixen un passi lliure l’endemà de les eleccions: no deixaran de fiscalitzar-los.