Tinc una cita

Els periodistes vivim en el marc constrenyedor de les notes de premsa. Un material lingüístic que, si el tractéssim com una peça literària, seria l’equivalent a menjar pa sec cada dia. La bona menja arriba quan parlem amb els protagonistes a peu de carrer, fem entrevistes i trobem testimonis que, espontàniament i de manera altruista, ens expliquen què passa.

Per què m’agrada escriure?

També m’agrada escriure per no callar. Per donar veu a les dones. Perquè cada cop se’ns llegeixi més. I sobretot en opinió, on –com es reflecteix en el baròmetre #Onsónlesdones, que just avui fa un any que va presentar els resultats dels primers sis mesos de recomptes– encara som una immensa minoria les dones que escrivim articles d’opinió. Va ser pel primer d’aquests baròmetres que em vaig atrevir a oferir-me a mitjans pensant “i a qui li deu interessar la meva opinió?”.