Julen i els voltors

Quan s’olora que una notícia pot esdevenir espectacle sense cost mobilitzador en el terreny polític, sinó tot el contrari –consens emocional, unió sentimental, validació unànime que tothom està unit a una causa innòcua– els mitjans hi posen tot el seu “saber” per a explotar el filó.

La gran escopinada

El sistema sempre ha gaudit d’un excel·lent estat de salut en les grans escopinades. La discussió pública i la resolució democràtica dels afers que ens afecten li és, de fet, una veritable nosa.

El dit, la lluna i el periodisme

Quan fem "salsa rosa" de la política, o banalitzem la informació, abdiquem de la responsabilitat professional. Incomplim el nostre deure d'informar i deixem a la ciutadania sense el dret a ser informats.

Els ‘Gabriels’ silenciats

Hipocresia és que les autoritats espanyoles que lamenten la mort del Gabriel no sentin ni un bri de tristesa per la de milers de nens que són assassinats amb l’ajuda d’Espanya i els altres països occidentals que col·laboren en la venda d’armes i en l’explotació de recursos de països pobres.

Indecència en ‘prime time’

La dictadura de l’espectacle i la lluita per l’audiència han fet que la dieta informativa estigui minada de xenòfobs, sexistes i aduladors del feixisme. Allò que en altres latituds estaria penat, a la nostres pantalles apareix normalitzat fins a nivells ignominiosos, quan tots els estudis mostren que la quota d’audiència no està renyida amb la qualitat ni amb formats respectuosos amb els límits que marca l’ètica periodística.