Ordre o mort en temps de pandèmia

En situacions d’amenaça –i aquesta és sens dubte una amenaça de conseqüències catastròfiques– i sense analogies que permetin beure de l’experiència, els estats tiren d’herència. L’herència en aquest cas és sempre militar. L’Estat treu amb orgull aquell vell caràcter que sempre fa de bon lluir: el patriotisme.

15 madrilenys per cada català al ‘deep state’

Els cossos d’alts funcionaris de l’Estat són formats molt majoritàriament per persones de les regions centrals d'Espanya. El sistema d’elecció centenari i memorístic, les tradicions familiars, i també arguments històrics, porten a la formació d’un cos de directius públics amb poca pluralitat geogràfica i també amb biaixos elitistes. Aquests treballadors controlen les estructures de poder a través de les seves influències en la política, però també perquè molts d’ells acaben fent el salt a la política activa o a les grans empreses.

España Global cocina un ranking inexistente para proclamarse la decimotercera mejor democracia del mundo

A mediados de enero el Comité de Derechos Humanos de Naciones Unidas examinará a España, después que varias organizaciones denunciaran vulneraciones en una presesión en Ginebra. Preocupados por la imagen exterior desde las cargas policiales del 1 de Octubre, España Global ha reforzado sus argumentos con una interpretación libre de los datos de un informe, cocinando un ranking que no existe.

España Global cuina un rànquing inexistent i ofereix dades inexactes per proclamar-se la tretzena millor democràcia del món

D'aquí a un mes el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides examinarà Espanya, després que diverses entitats denunciessin vulneracions en una presessió la setmana passada a Ginebra. Precupats per la imatge exterior des de les càrregues policials durant l’1 d’Octubre, España Global ha reforçat els seus arguments amb una interpretació lliure de les dades d’un informe, tot cuinant un rànquing que no existeix.

La demografia com a arma política. Desmuntant prejudicis

La llarguíssima campanya electoral que vivim –legislatives espanyoles, europees, municipals i autonòmiques, en algunes comunitats autònomes– posa en evidència, d'un manera més o menys explícita, el poder dels arguments demogràfics com a substrat de la majoria dels discursos dels partits que hi concorren.