Amy Goodman: “Jo no soc aquí per protegir el poder”

Amy Goodman (Nova York, 1957) és tot un referent del periodisme independent estatunidenc. Democracy Now! (DN), el popular programa informatiu diari que va cofundar i presenta, s’emet a Internet i en més de 1.500 emissores de ràdio i de televisió d’arreu del món. La cadena d’emissores independents que el difon ha patit censures i fins i tot atemptats del Ku Klux Klan (KKK) pel fet de tractar de temes que l’extrema dreta voldria silenciats.

Fa fred a la televisió

Que a Catalunya arribem a muntar un xou com el que organitzen els nord-americans cada vegada que celebren alguna cosa, ni ho somnio. Al nostre nivell, també tenim les nostres festes, la diferència és que nosaltres no sempre anem tan ben abrigades. Penso, sobretot, en la festa de Cap d’Any, quan veiem espatlles, braços, escots i clavícules a l’aire.

Comença l’era de la desinformació

Per a molts observadors i analistes, l’11 de setembre de 2001 va significar el començament del segle XXI, amb l’atac a les torres bessones de Nova York com a punta de l’iceberg del xoc de civilitzacions i de la globalització del terrorisme. Avui, de manera semblant, podríem atribuir el moment “fundacional” de l’era de la desinformació als fets del Capitoli del 6 de gener de 2021.

Leith: el poble que va plantar cara als nazis

Què faries si descobrissis que el veí del costat és un perillós cabdill de la ultradreta supremacista i està tramant convertir el teu poble en una comunitat nazi, governada per nazis i habitada per l’elit neonazi mundial? Això es van haver de plantejar els veïns de Leith, a Dakota del Nord, als EUA. La història l’explica el magnífic documental 'Welcome to Leith', que es projectarà dissabte al Miniput.

Al final, sempre guanya el bo i tot segueix igual, suposadament bé…

Com a la majoria de pel·lícules de Hollywood, el dolent crea situacions de perill i aconsegueix amenaçar posar en risc l’estabilitat i equilibri del sistema; però al final sempre guanya el bo i tot pot continuar sent com Déu mana. Bona part del relat sobre les eleccions als EUA sembla emmarcar-se en un quadre d’aquestes característiques.

Tallar el discurs d’un president que menteix no és la solució

Els ciutadans tenen dret a escoltar les mentides d’un càrrec electe tan poderós com és el de president dels Estats Units. Informar, en el moment en què un president inicia un gir de caire antidemocràtic, passa necessàriament per difondre en cru les paraules i les accions del protagonista i, després, verificar-les, desmentir-les i contextualitzar-les. 

El biaix

Podríem llançar-li tota la responsabilitat a l'ús de les xarxes socials, però no només: el que ha passat a les eleccions americanes ha traspassat al paper, a la televisió i a la ràdio. Ja no és culpa de les enquestes que no encertem, és que som nosaltres com a professió que estem totalment esbiaixats.