Comença l’era de la desinformació

Per a molts observadors i analistes, l’11 de setembre de 2001 va significar el començament del segle XXI, amb l’atac a les torres bessones de Nova York com a punta de l’iceberg del xoc de civilitzacions i de la globalització del terrorisme. Avui, de manera semblant, podríem atribuir el moment “fundacional” de l’era de la desinformació als fets del Capitoli del 6 de gener de 2021.

Leith: el poble que va plantar cara als nazis

Què faries si descobrissis que el veí del costat és un perillós cabdill de la ultradreta supremacista i està tramant convertir el teu poble en una comunitat nazi, governada per nazis i habitada per l’elit neonazi mundial? Això es van haver de plantejar els veïns de Leith, a Dakota del Nord, als EUA. La història l’explica el magnífic documental 'Welcome to Leith', que es projectarà dissabte al Miniput.

Al final, sempre guanya el bo i tot segueix igual, suposadament bé…

Com a la majoria de pel·lícules de Hollywood, el dolent crea situacions de perill i aconsegueix amenaçar posar en risc l’estabilitat i equilibri del sistema; però al final sempre guanya el bo i tot pot continuar sent com Déu mana. Bona part del relat sobre les eleccions als EUA sembla emmarcar-se en un quadre d’aquestes característiques.

Tallar el discurs d’un president que menteix no és la solució

Els ciutadans tenen dret a escoltar les mentides d’un càrrec electe tan poderós com és el de president dels Estats Units. Informar, en el moment en què un president inicia un gir de caire antidemocràtic, passa necessàriament per difondre en cru les paraules i les accions del protagonista i, després, verificar-les, desmentir-les i contextualitzar-les. 

El biaix

Podríem llançar-li tota la responsabilitat a l'ús de les xarxes socials, però no només: el que ha passat a les eleccions americanes ha traspassat al paper, a la televisió i a la ràdio. Ja no és culpa de les enquestes que no encertem, és que som nosaltres com a professió que estem totalment esbiaixats.

Ens falten referents

Ja fa algun temps que de les facultats de periodisme en surten graduats amb pells i orígens diversos, però encara n'hi ha molt pocs que ens expliquin les notícies. A parer meu, els Estats Units no són cap referent en drets socials, però en això ens porten anys d'avantatge. Tinc ganes que -en això sí- ens emmirallem en el seu exemple i algun dia no gaire llunyà, les ràdios i les televisions siguin tan diverses com ho és el país.

‘Fake news’ o la guerra pel control del relat

Podria ser l'“amenaça russa” l’excusa ideal per retallar de manera dràstica els drets de lliure expressió i d'informació a Europa? França i Alemanya ja han aprovat legislacions per controlar la “veracitat”, el Parlament britànic ha elaborat un informe sobre com limitar la ingerència russa i l’Exèrcit i el Centre Nacional d’Intel·ligència espanyols consideren les 'fake news' una “amenaça estratègica”.

No mateu la televisió, encara

A mesura que la candidatura de Sanders agafava força, els atacs en contra dels principals programes informatius i tertúlies van anar creixent. Una de les veus més dures va ser Chris Matthews, presentador estrella de l'MSNBC, considerat el canal més d’esquerres.