Plans d’estudi, platós i hegemonia

Igual que les facultats d'economia han naturalitzat l'escola neoclàssica com únic model possible, les de comunicació s'han adscrit plenament a la cultura de comunicació de masses. Una mostra més de com la influència "hollywoodiana" ha modelat el nostre marc de referència en els últims anys, excloent qualsevol classe d'alternativa.

L’escletxa

Hi ha companys que ràpidament abracen la ideologia del mitjà pel qual treballen ("los radicales de la CUP", li vaig sentir dir amb contundència a un ex8tv el primer dia que s'estrenava a Cuatro) o s'abonen a l'opinió més cutretertulianesca, i automàticament per mi deixen de ser periodistes.

Carta a les meves estudiants de Periodisme

Quan us gradueu i entreu a treballar en una redacció periodística, descobrireu que els càrrecs de poder els ocupen homes. I que quan us conviden a fer unes canyes no és per parlar-vos de feina: només volen lligar amb vosaltres. Perquè per molts mèrits que demostreu, per a ells només sou dues cames ben llargues i uns pits ben posats.

“Jo aprenc dels alumnes”

Entre tanta estrelleta mediàtica s'agraeix que hi hagi algú que abaixi els fums a aquesta professió que estimem incondicionalment, però per la qual jo no defensaria ni la meitat dels seus professionals. Qui s'allunya de l'honestedat del periodisme no mereix corporativisme. Jo aprenc dels alumnes, diu en Besa, i jo que hi dono voltes fa dies.

Trastorns postvacacionals

Enguany tant organitzadors com Delegació del Govern han deixat de donar dades, i s'ha donat per bona la de la Guàrdia Urbana (que també es pot equivocar). Només La Directa ha fet un treball mínimament científic. Segur que ens conformem a no comptar?