Carta a les meves estudiants de Periodisme

Quan us gradueu i entreu a treballar en una redacció periodística, descobrireu que els càrrecs de poder els ocupen homes. I que quan us conviden a fer unes canyes no és per parlar-vos de feina: només volen lligar amb vosaltres. Perquè per molts mèrits que demostreu, per a ells només sou dues cames ben llargues i uns pits ben posats.

“Jo aprenc dels alumnes”

Entre tanta estrelleta mediàtica s'agraeix que hi hagi algú que abaixi els fums a aquesta professió que estimem incondicionalment, però per la qual jo no defensaria ni la meitat dels seus professionals. Qui s'allunya de l'honestedat del periodisme no mereix corporativisme. Jo aprenc dels alumnes, diu en Besa, i jo que hi dono voltes fa dies.

Trastorns postvacacionals

Enguany tant organitzadors com Delegació del Govern han deixat de donar dades, i s'ha donat per bona la de la Guàrdia Urbana (que també es pot equivocar). Només La Directa ha fet un treball mínimament científic. Segur que ens conformem a no comptar?

Fes-me la feina

El que no pots fer és carregar-li feina a qui estàs demanant un favor. Perquè, esclar, respondre per escrit un qüestionari no és el mateix que atendre informalment unes preguntes per telèfon. Dedicar-te a pensar cada resposta i a escriure-la amb cura és una feina en sí mateixa.

“Sorpresa” a la classe pràctica de ràdio

He convocat els meus alumnes de tercer de Periodisme de la UAB a l'estudi 2 de ràdio a les 12 del migdia. Els he demanat que no hi faltin, que hi haurà una “sorpresa”, però no els he dit res més. Segons el calendari de pràctiques, avui toca escoltar uns informatius radiofònics que van elaborar fa uns dies per...