TrueCrime.ES o un Crims d’Estat

Tenir un Estat a qui li agrada “espantar” és un bon preludi per plantejar una sèrie de true crime centrada en la seva activitat més obscura i que funcioni. Una sèrie que servís per exercir la cultura dels drets humans i dignificar aquest ofici nostre que es degenera a passes de gegant en un mon marcat per algoritmes i fake news que suren en uns fonaments enclavaguerats. 

Víctimes indirectes

"Víctimes en so de pau " no és només un llibre sobre les víctimes d’ETA sinó sobre la violència amb motivacions polítiques, sigui quina sigui la ideologia de qui l’ha exercit, al Regne d’Espanya des de les darreries del franquisme i al llarg de la mal anomenada “Transició democràtica”. Les xifres recollides són aclaparadores i desmenteixen el mite de la Transició pacífica i exemplar amb què massa sovint se’ns la santifica.

‘Patria’ i la batalla mediàtica de la memòria

Les narratives popularitzades per les grans plataformes estan en camí de convertir-se en les històries úniques de certs successos. Segurament és la conseqüència que la gestió de la memòria estigui mercantilitzada i que les seves gestores, en bona part, siguin grans empreses de l’entreteniment. Si, com deia Montserrat Roig, "si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria", aquesta ha d'estar el més lluny possible del mercat, que és el major enemic de l'amor.

Alguns silencis sobre Catalunya a la darrera entrevista a ETA

He llegit aquests dies 'La darrera entrevista a la direcció d'ETA', publicada per Gara en format de llibre, primer en basc i fa poc en espanyol. L'entrevistador? Iñaki Soto, director de Gara i, doncs, personalitat significativa de l'esquerra independentista basca. Una lectura d'aquest text des de la perspectiva d'un lector català –com jo mateix– i des dels Països Catalans m'ha dut diferents conclusions.

Més sobre el País Basc

Assabentat de dues notícies referents al País Basc, de les quals –pel que coneixia– els mitjans catalans no s'havien fet ressò, vaig prendre la iniciativa fa uns dies de donar-les a conèixer a diversos mitjans i periodistes de la meva confiança als quals em semblava que els podien interessar.