Etiquetat ETA

Tenir un Estat a qui li agrada “espantar” és un bon preludi per plantejar una sèrie de true crime centrada en la seva activitat més obscura i que funcioni. Una sèrie que servís per exercir la cultura dels drets humans i dignificar aquest ofici nostre que es degenera a passes de gegant en un mon marcat per algoritmes i fake news que suren en uns fonaments enclavaguerats. 

"Víctimes en so de pau " no és només un llibre sobre les víctimes d’ETA sinó sobre la violència amb motivacions polítiques, sigui quina sigui la ideologia de qui l’ha exercit, al Regne d’Espanya des de les darreries del franquisme i al llarg de la mal anomenada “Transició democràtica”. Les xifres recollides són aclaparadores i desmenteixen el mite de la Transició pacífica i exemplar amb què massa sovint se’ns la santifica.

Les narratives popularitzades per les grans plataformes estan en camí de convertir-se en les històries úniques de certs successos. Segurament és la conseqüència que la gestió de la memòria estigui mercantilitzada i que les seves gestores, en bona part, siguin grans empreses de l’entreteniment. Si, com deia Montserrat Roig, "si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria", aquesta ha d'estar el més lluny possible del mercat, que és el major enemic de l'amor.

He llegit aquests dies 'La darrera entrevista a la direcció d'ETA', publicada per Gara en format de llibre, primer en basc i fa poc en espanyol. L'entrevistador? Iñaki Soto, director de Gara i, doncs, personalitat significativa de l'esquerra independentista basca. Una lectura d'aquest text des de la perspectiva d'un lector català –com jo mateix– i des dels Països Catalans m'ha dut diferents conclusions.

Els mitjans de comunicació generalistes espanyols han contribuït sistemàticament al blanqueig de la repressió. I, malauradament, el cas Altsasu no ha estat una excepció: aquests altaveus han creat, un cop més, un estat d'opinió pública que ha avalat l'opressió exercida per les forces de seguretat espanyoles.

Assabentat de dues notícies referents al País Basc, de les quals –pel que coneixia– els mitjans catalans no s'havien fet ressò, vaig prendre la iniciativa fa uns dies de donar-les a conèixer a diversos mitjans i periodistes de la meva confiança als quals em semblava que els podien interessar.

S’acaba la lluita armada d’ETA i el seu relleu, malgrat la inexistència d’armes, ja s’atorga discursivament a tots aquells que desafïin el règim del 78.

L’ús de l’adjectiu ‘terrorista’ i el tractament, com si ho fossin, d’accions que no hi tenen res a veure contrasta amb l’absència d’aquesta paraula en funció de qui comet els atacs.