Etiquetat extrema dreta

Des d’Itàlia s’ha observat amb estupor la irrupció meteòrica en el debat públic de l’estat espanyol del filòsof mimat de l’extrema dreta italiana, Diego Fusaro. No ha estat Vox, el partit que comparteix un bon feix de les seves propostes, sinó una part de l’esquerra la que li ha donat una dimensió i una credibilitat fora mida. Com ha pogut passar?

No es pot reproduir el discurs de l’odi del polític de torn (o de qui sigui) i llestos, sense qüestionar-lo, sense alertar que menteix, sense més. El cultiu de l’odi la pot posar clarament en risc els drets humans. Cal investigar-lo. Saber d'on surt. Qui el cultiva. Qui el finança. Qui el perpetua.

Qui escriu articles dient que Salvini és el gran aliat de l’independentisme català i que representa l’equivalent d’aquest moviment a Itàlia menteix? Sí.

Mai no m’ha convençut el relat que afirma que Trump, Bolsonaro, el Brexit i el procés són moviments que s’entenen només per la irrupció de les xarxes socials, la polarització i les masses enfurismades que es tanquen en les seves bombolles filtre. De debò pensem que la gent és tan imbècil?

El discurs discriminatori ha obert una escletxa en campanyes polítiques arreu del món, de vegades inclús disfressat sota l'eufemisme de la “incorrecció política”. Parlem amb Leila Nachawati, professora de periodisme en la Universitat Carlos III de Madrid i col·laboradora a diversos mitjans, sobre la cobertura periodística d'aquest tipus de discursos i com desmuntar-los.

A quasi totes les eleccions que se celebren a països de la Unió Europea s’observa un augment del suport a opcions d’extrema dreta, amb una aposta per criminalitzar les persones migrades i blindar les fronteres. El pròxim diumenge 28 d’abril, l’Estat espanyol celebra eleccions al Congrés i al Senat, i la qüestió migratòria no està, ni de bon tros, ni marcant ni present en els debats de la campanya.

Què hauria fet aqueixa pagesa adolescent del Priorat davant l'extrema dreta actual? Dubto que s'hagués referit a la foto que estaven buscant, titulant agitades cròniques de "Tensión en las calles de" i aplanant el camí de la resignació fins a veure'ls reescrivint el codi penal.

Periodistes i polítics es congratulaven d’haver plantat cara a l’extrema dreta en el cas Dani Mateo, ignorant els atacs extremistes que al llarg dels darrers 40 anys han passat desapercebuts.