La Lliga aprofita la crisi sanitària per blindar informativament els equips de futbol

En dues decisions consecutives en poc més d'una setmana, La Lliga ha establert un control ferri a l'accés d'informadors a estadis i equipaments esportius dels equips de primera divisió de futbol. El Mapa de la Censura també destaca l'agressió a un càmera de televisió a Manresa, les acusacions xenòfobes a RTVE d'estar "catalanitzant-se" i l'imminent tancament de Vice, on perillen un centenar de llocs de treball.

Qüestió de pilotes

L’esport femení és imperceptible als mitjans de comunicació. Tenim equips destacats que només són visibles als mitjans quan assoleixen èxits, però no hi ha seguiment de les seves trajectòries.

Ni periodisme, ni esportiu

Una tarda que jugava l’equip femení del Barça, un company va preguntar a la resta, en veu alta, què havien fet “els chichis”. De seguida van esclatar els riures, ja sabeu, les brometes. A mi em bull la sang cada cop que hi penso.

Realitat reduïda

Acostumem a adjectivar els torneigs de dones —lliga femenina, bàsquet femení, mundial femení—, però mai els d’homes. No hi ha 'una' selecció, no hi ha 'un' mundial, però ho sembla i el mundial i la selecció es converteixen en els únics, en els universals.

Premsa rosa als espais d’informació esportiva

Entenc que del Barça se n’ha de parlar i molt, només pel seu pes social, econòmic i emocional és determinant, donant per descomptada la vessant esportiva. Però parlar dels pentinats dels jugadors? De les fotos que han penjat a l’Instagram perquè fa anys que són parella de no sé qui?