Tancar cicle, obrir cicle: la roda de les violències masclistes als mitjans

Els titulars clàssics, a finals i principis d’any, se centren generalment a fer recompte de les víctimes mortals de la violència de gènere. Però si aquest 1 de gener no hem posat a zero els comptadors de la Covid-19, perquè som conscients que totes les víctimes d’aquesta malaltia són part d’un mateix fenomen, potser podem pensar així també pel que fa a les violències masclistes.

El llarguíssim dia de la marmota

També durant la pandèmia les dones som invisibilitzades, i això porta a una percepció d’allò que passa basada en opinions sense perspectiva àmplia, sense dades plurals i que s’allunya de la nostra realitat.

En alerta dins l’estat d’alarma: violències masclistes i confinament durant la crisi del coronavirus

Durant la crisi del coronavirus, el confinament de la ciutadania a les llars ha fet emergir a l’esfera pública les violències masclistes associades a la convivència amb l’agressor. El relat mediàtic majoritari s’ha centrat en les expressions més visibles de l’escalada de violències, com els assassinats masclistes, en informar sobre el reforç dels telèfons i recursos d’emergència dels recursos d’atenció d’urgència a escala catalana i estatal per tal de facilitar la denúncia o la demanda d’acompanyament de les dones, nenes i nens que conviuen amb agressors, així com en l’augment de trucades i demandes de suport.

Dones d’etiqueta

26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, i encara queda molt per fer. No és només un pas endavant que hem de fer personalment, és una feina comunitària, com a societat i una anàlisi crítica des dels mateixos mitjans.