Etiquetat gènere

Els grans mitjans van fer-se ressò dels insults a les xarxes contra Lidia Bedman, influencer de dretes i esposa del líder de Vox Santiago Abascal, mentre invisibilitzaven els atacs a revistes i espais feministes com Pikara Magazine i Faktoria Lila. La cobertura mediàtica ofereix en general una imatge distorsionada del panorama actual del masclisme digital a l’Estat espanyol i de l’escalada, les arrels i les motivacions dels atacs contra les dones a internet. 

Jo he callat en la majoria de violències sexuals que he patit o que ha patit gent del meu entorn. No pas perquè les aprovi sinó perquè he pensat que no serviria de res parlar-ne (com malauradament encara constatem en certes respostes policials, judicials i periodístiques). He fet silenci per vergonya. Per por. Per evitar l'enfrontament.

Si en aquella casa hi havia un depredador sexual, és perquè Mediaset, Telecinco, la productora Zeppelin i la direcció de Gran Hermano ho van permetre. I si ho van fer, va ser en nom de la telerealitat i dels milions d’euros que ingressa cada mes la cadena gràcies a aquest programa i a tots els que se’n nodreixen.

Quants de vosaltres, homes periodistes i fotoperiodistes, heu rebutjat participar d’una taula rodona, una conferència o una exposició pel fet no de no haver-hi dones? Quants realment estaríeu disposats a renunciar a un espai amb impacte mediàtic o reconeixement professional perquè no hi ha paritat?

Buscar una dona amagada entre una pila de noms masculins que tens molt més a l'abast requereix un esforç extra. Ja sabem que no vol dir que no n'hi hagin, de dones, vol dir que estan invisibilitzades. També sabem que quan investigues una mica i vas més enllà, sovint apareixen donasses potents, amb discurs, capacitat comunicativa i que saben molt bé del que parlen.

No havíem quedat que no es pot gastar el llenguatge inclusiu perquè atempta contra les normes de la llengua? Sembla que quan la ideologia (de dreta) va primer, la correcció lingüística passa a un segon pla i resulta que als opinadors i opinadores, abans guardians de les essències de l’idioma, ara ja no els importa tant la puresa de la llengua.

Els nous espais digitals d’opinió i participació segueixen sent poc segurs per a les dones i cal combatre la impunitat amb què actuen els agressors.

Sovint els mitjans de comunicació parlen de les treballadores de la llar i les cures des d'una perspectiva victimitzadora o criminalitzadora, però rarament presenten el col·lectiu com a subjecte de drets. Més de 630.000 persones a tot l’estat (de les quals un 90,5% són dones) s’exposen a profundes discriminacions al seu lloc de treball. L’informe 'Tras la puerta' ha analitzat la cobertura que en fan els principals mitjans.