«Vés i explica-ho»

Nou anys de guerra fatiguen. Sobretot, al periodisme. No interessa Síria i l'originalitat dels titulars ho pateix. Contemplem els refugiats, oblidem la guerra i el desastre immens que s’acosta. Perquè la Unió Europea els va subhastar. Més ben dit, vam posar preu a tenir refugiats ben lluny, darrera un mur amb la guerra. 6.000 milions d'euros. Policia, exèrcit i extrema dreta atonyinant, gasejant i matant.

Els ‘Gabriels’ silenciats

Hipocresia és que les autoritats espanyoles que lamenten la mort del Gabriel no sentin ni un bri de tristesa per la de milers de nens que són assassinats amb l’ajuda d’Espanya i els altres països occidentals que col·laboren en la venda d’armes i en l’explotació de recursos de països pobres.

Mistificació tecnològica per humanitzar la màquina de la mort

«Només a 10 metros. A peu de pista. Un luxe poder sentir -perquè, sense dubte, allò que més impressiona és el rugit dels motors-. Un luxe poder veure l’aterratge i enlairament dels caces F-18 de les forces aèries dels Estats Units. Un luxe admirar com la tecnologia frena aquests avions que aterren en sols 400...

Per què ningú parla de la guerra del Iemen?

Quin és ara mateix el conflicte més sagnant del Pròxim Orient o fins i tot del món? El més normal és respondre que Síria. Les terribles imatges dels bombardeigs que rep la seva població, del setge d’Alep, les barbaritats de l’Estat Islàmic o dels milions de refugiats que abandonen el país ens arriben cada dia...

I ningú parla de l’informe Chilcot

A cada nou salvatge atemptat –presumptament encara- gihadista es recuperen les mateixes anàlisis i receptes per part d'experts, periodistes i polítics. La reacció del president francès François Hollande, anunciant una nova pròrroga a l'estat d'emergència i la intensificació dels bombardeigs contra els territoris...