El ‘crim’ mediàtic contra Guillem Agulló

L’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un grup d’extrema dreta va sacsejar la societat valenciana. Anys després, la pel·lícula ‘La mort de Guillem’ ha posat sobre la taula de nou la criminalització mediàtica que es va fer del jove. Quin paper van tindre els mitjans valencians en el cas? Quin relat van construir dels fets? 

La reciprocitat serà creativa o no serà

Ara que l’emissió simultània de 'La mort de Guillem' per TV3, À Punt i IB3 encara és recent, és un bon moment per posar damunt la taula el tema de la reciprocitat televisiva al territori i buscar solucions al carreró sense sortida en què es troba aquesta qüestió.

Periodisme i cultura per a la memòria

Com tantes altres vegades, el gremi va suspendre. Calia cridar-ho alt i clar. Als titulars, a la ràdio, a la televisió, arreu. La mort de Guillem Agulló va ser un assassinat feixista dissolt en una memòria impune, imposada amb titulars que parlaven de "baralles entre joves" i de "grups oposats". Ara, 26 anys després, encara cal parar un rodatge per pintades que criden ‘Sieg Heil SS’ a les localitzacions.

Quan la premsa i la violència feixista esdevenen dos braços de la mateixa maquinària: lliçons valencianes per a Catalunya

Mentre els mitjans de Madrid –i alguns de Barcelona- es dediquen a inventar una situació de violència i assetjament independentista contra els unionistes amaguen que l’únic problema real de violència ara mateix a Catalunya és la dels nazis contra el sobiranisme, com molt bé ha documentat Jordi Borràs al mateix Anuari Mèdia.cat.