Etiquetat habitatge

Tres factors denuncia el llibre com a causa de la desesperació dels veïns afectats: l’atur com a causa dels impagaments que porten al desnonament, la discapacitat d’alguns desnonats i el fet de tenir fills al seu càrrec. I remarca el poc interès de les administraciones per incrementar substancialment el parc públic de pisos de lloguer.

Cridar consignes amb la mascareta i mantenir un metre i mig de separació entre manifestants no són els únics impediments que les protestes al carrer han hagut de capejar durant les restriccions pel coronavirus. Diverses entitats denuncien que els últims mesos ha augmentat la repressió a la població: així és protestar en pandèmia.

Es publica "La ciutat sense veïns", un retrat de víctimes i botxins a la Barcelona de l'especulació immobiliària. Un llibre que, a més d’una important feina d’investigació i treball de camp, ha de ser també un (auto)reconeixement a anys i anys de carrer, precarietat i professionalitat.

L'allau d’articles i minuts dedicats pels mitjans de comunicació l'estiu passat a les “ocupacions il·legals”, l’augment de publicitat d’empreses de seguretat i les declaracions de líders polítics que criminalitzen el fenomen van ser el caldo de cultiu per fer créixer la por. Segons les dades, però, que un habitatge habitual sigui ocupat mentre les persones que hi viuen són fora és altament improbable.

En la cobertura dels fets de Badalona es detecten bones pràctiques i una sensibilitat en qüestió de drets que era difícil de trobar en mitjans generalistes no fa tants anys. Això posa sobre la taula que és possible fer una cobertura que contribueixi a la convivència i alhora, que no fer-ho pot ser una irresponsabilitat social.

Els lloguers a les tres capitals dels Països Catalans han continuat a l'alça els darrers cinc anys. Si bé els districtes on llogar un habitatge és més car són els més cèntrics o històricament benestants, l'augment de preus més pronunciat ha estat en barris perifèrics.

El cadàver d’una dona va aparéixer surant al riu Xúquer, al seu pas per Cullera. En un primer moment sospitaren que es tractava d’una dona de la qual s’havia denunciat la desaparició. Però trobaren la seua documentació i conclogueren que «en realitat era una estrangera». En realitat?

Més de 400.000 desnonaments a l'Estat Espanyol des de l'inici de la crisi econòmica -63.000 només l'any 2016-, mig milió d'habitatges buits, un 80% dels quals propietat d'entitats bancàries, i més de 630.000 llars sense cap ingrès. I, sí, 87.500 famílies, més de 250.000 persones vivint il·legalment en propietats...