L’autèntic privilegi masculí de ‘La Sotana’

El problema no és que l’humor fet per homes només faci gràcia als homes. A veure si a aquestes alçades encara tocarà defensar a capa i espasa que l’humor negríssim, càustic, “faltón” i passat de voltes és tan masculí com femení. El problema és que siguin els abanderats de la crítica descarnada i en canvi, quan els criticats son ells, posin el crit al cel i facin burla de les qui els qüestionen, sense parar-se a pensar quin espai ocupen i de quins privilegis parteixen.

Canviar el paradigma

"El nou paradigma" és una mostra de l’experiència de dues dones que, des d’àmbits diferents, exerceixen la seva llibertat i ho fan des de l’agudesa i la consciència. El podcast es planteja "riure amb" i no "riure de", triant col·lectius o temàtiques sobre els quals pesen tòpics i trencant els esquemes a partir d’enfocaments irònics.

Els 20 articles més llegits de 2021 a Mèdia.cat

Si hi ha un tema destacat del repàs dels articles més llegits de l’any a Mèdia.cat és el de l’extrema dreta. 2021 ha estat l’any en què Vox ha entrat per primer cop al Parlament de Catalunya i això ha fet que el periodisme s’hagi replantejat més que mai com parlar de l’extrema dreta des dels mitjans. Altres temes que també han despertat l’interès són el paper del fotoperiodisme en contextos de protestes, el biaix racista dels mitjans o la (fràgil) salut del català.

Bricoheroes o com construir un gran programa d’humor

La idea és aparentment senzilla i, també aparentment, barata: tots dos tancats a un taller situat a una masia de Gurb on en Peyu té les oficines de la seva productora, fent paròdia dels programes clàssics de bricolatge. Com en els canelons, el secret és al farcit: els diàlegs punyents, directes, picats, amb el punt just de surrealisme i anada d’olla, i de dards emmetzinats.

El rei va matar el seu germà… a Hamlet

Anem escassos de llibertat d’expressió. També de llibertat de premsa. Poder posar el dit a la llaga amb l’escàndol de La Manada, el tracte de favor a l’Urdangarín, el paper de l’Església o episodis foscos de la monarquia, mentre descobreixes curiositats sobre el comportament dels óssos, em sembla magnífic.

La insuportable lleugeresa

Sant Esteve de les Roures i els seus personatges —vegeu la paròdica sèrie al 'Polònia'— ens brinden l'oportunitat de destapar-nos l'independentisme kitsch. Per a Milan Kundera, el kitsch, aplicat als moviments polítics, és aquell que exclou del camp de visió tot el que té d'inacceptable: la merda.