Etiquetat independentisme

Sis periodistes han tingut el coratge suficient de tirar endavant una història ben lligada sobre la gènesi i mort de l'1-O mitjançant més d’un centenar entrevistes amb persones d’interès.

El periodisme no demana enlluernar-nos amb les flames, sinó complir amb el deure que els espectadors comprenguin i sàpiguen desxifrar el significat de les coses per formar-se'n una opinió pròpia.

Espanya té almenys dos problemes greus. Un és Catalunya; l’altre –malgrat que bona part de la seua ciutadania encara no n'és conscient–, la manca de pluralitat informativa que existeix a tota Espanya i que en la última setmana ha escalat fins a límits que alguns corresponsals estrangers ja comparen amb Turquia o la Xina.

Agressions recollides fins dimarts 15. En aquest altre article (fent clic aquí) hi trobareu les darreres xifres i el llistat de casos actualitzat.

Collint de mans dels jutges els millors fruits dels sumaris –secrets–, barrejant-los amb ingredients d'origen basc i cuinant-los al forn de llenya en els millors mitjans de comunicació, s'obtenen els titulars de portada que serviran d'adob per alimentar el relat de la violència a Catalunya i la implantació del 155.

La Vanguardia ha hagut de rectificar un article de diumenge on deia que amb qui s'havien reunit era Fredi Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure. Llavors, el nom de Bentanachs apareixia en un destacat (ja se sap que ven), però el desmentiment no va arribar fins a l'últim paràgraf de l'article de dimarts.

Les fonts oficials no són tòxiques, vull insistir. Però com qualsevol altre font el periodista ha de voler confirmar la informació que té. Recordo allò de confirmar amb tres fonts, i com costava.

A la redacció, l’escrit d’acusació del teniente fiscal de l'Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, el vam rebre amb ovacions, aplaudiments i els merescuts honors a una lectura recitada del que sens dubte era el més boig, fanàtic i embogit relat d'un funcionari de bigotet de màquina d'escriure de Jefatura de Policía Nacional.