“Els discursos oficials ara costen més de desmuntar perquè fan servir infraestructures més invisibles”

Marga Almirall és codirectora de continguts de Drac Màgic, una cooperativa de difusió de l’audiovisual que enguany fa 50 anys. Van començar obrint escletxes de transformació cultural a finals del franquisme, promocionant cinema per a infants en català, i han esdevingut referents per la trajectòria en l’economia social, l’aportació en la pedagogia, l’anàlisi i divulgació dels productes i mitjans audiovisuals i la programació i exhibició del cinema de dones.

Els meus fills ja no miren el Súper3

El repte és pensar com farem que aquesta plataforma, que ha contribuït a la cohesió social i territorial del país, a la normalització del català i al seu coneixement per a població nouvinguda, a la integració i al sentiment de pertinença a un univers compartit, sigui de nou un referent. No per la militància de pares i mares que creiem fermament que és en benefici dels nostres infants, sinó perquè el públic infantil consumidor cregui que és el millor entre la basta oferta.

“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”

Lilja Dögg Alfreðsdóttir, ministra d’Educació, Ciència i Cultura del govern d’Islàndia, s’ha guanyat la simpatia de molts ciutadans fruit d’una publicació a la seva pàgina de Facebook en què considerava “inacceptable” que Disney+ s’estrenés al país sense cap contingut doblat o subtitulat a l’islandès, una polèmica similar a la que hi ha hagut amb la llengua catalana. L'entrevistem des de Reykjavík.

Confinamiento infantil y vuelta a la escuela: un espejo para leer las necesidades de los adultos

La Covid-19 y sus consecuencias se han comunicado desde el adultocentrismo, sin tener en cuenta los derechos y las necesidades educativas y sociales de los niños. Hablar de ellos como ‘vectores de contagio’ o del retorno a la escuela desde la perspectiva de la conciliación y no la educativa, corrobora que la voz de los niños ha quedado silenciada en los medios durante la pandemia.

Confinament infantil i tornada a l’escola: un mirall per a llegir les necessitats dels adults

La Covid-19 i les seves conseqüències s'han comunicat des de l'adultocentrisme, sense tenir en compte els drets i les necessitats educatives i socials dels infants. Parlar d'ells com a 'vectors de contagi' o del retorn a l'escola des de la perspectiva de la conciliació i no pas l'educativa corrobora que la veu dels infants ha quedat silenciada als mitjans durant la pandèmia.

A les cures

Si ja ens costa als adults entendre què passa i per què passa, si tot just estem aprenent a conviure amb el dolor col·lectiu de tantes morts sobtades, si no sabem quan tornarem a la normalitat, ni si hi tornarem, ni com serà la nova normalitat... intentar explicar-ho als infants és un repte apassionant. Un repte que seria més feixuc de dur sense l’'Info K'.

Julen i els voltors

Quan s’olora que una notícia pot esdevenir espectacle sense cost mobilitzador en el terreny polític, sinó tot el contrari –consens emocional, unió sentimental, validació unànime que tothom està unit a una causa innòcua– els mitjans hi posen tot el seu “saber” per a explotar el filó.

Creant imaginaris

Si no fos tan trist, seria fins i tot apassionant veure com els mitjans creen imaginari a mida de la ideologia sistèmica i expressen que són tot objectivitat. Diverses notícies de la setmana, de caire molt diferent, ho refermen.