Fa fred a la televisió

Que a Catalunya arribem a muntar un xou com el que organitzen els nord-americans cada vegada que celebren alguna cosa, ni ho somnio. Al nostre nivell, també tenim les nostres festes, la diferència és que nosaltres no sempre anem tan ben abrigades. Penso, sobretot, en la festa de Cap d’Any, quan veiem espatlles, braços, escots i clavícules a l’aire.

Al final, sempre guanya el bo i tot segueix igual, suposadament bé…

Com a la majoria de pel·lícules de Hollywood, el dolent crea situacions de perill i aconsegueix amenaçar posar en risc l’estabilitat i equilibri del sistema; però al final sempre guanya el bo i tot pot continuar sent com Déu mana. Bona part del relat sobre les eleccions als EUA sembla emmarcar-se en un quadre d’aquestes característiques.

No mateu la televisió, encara

A mesura que la candidatura de Sanders agafava força, els atacs en contra dels principals programes informatius i tertúlies van anar creixent. Una de les veus més dures va ser Chris Matthews, presentador estrella de l'MSNBC, considerat el canal més d’esquerres.