Reflexions sobre el tancament de ‘Jornada’, en l’aniversari del número u

Quan fa un any que va sortir al carrer el primer número del diari 'Jornada', que va tancar a l'octubre per problemes econòmics, un col·lectiu format per alguns extreballadors es queixa que l'empresa encara els deu diners. Segons el Consell Rector de la cooperativa, encarregat de gestionar el tancament del diari, el retard en els pagaments es deu al fet que diverses administracions encara els deuen diners.

Remenat agredolç

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha fet un toc d'atenció a la CCMA pels presentadors de TV3 que surten anunciant productes comercials en publireportatges intercalats en els programes que presenten. Ja era hora!

Periodisme sense periodistes

A aquestes alçades ja sabem que el col·lapse (des)informatiu que ens bombardeja cada dia per tots els canals possibles també és una forma de censura. Que cal fer un esforç per separar el gra de la palla i que el bon periodisme necessita ciutadans actius que busquin, valorin i donin suport a la informació de qualitat. A les companyes de la Jornada: gràcies per haver-ho intentat.

Benvingut, diari ‘de moixets’!

Sí, aquest dissabte, tindrem un nou diari. En aquest cas sí que se n’espera que ampliï el ventall de mitjans: generalista, en paper i en web, d’esquerres, feminista, arrelat al territori... i de base cooperativa, sense cap gran corporació darrere, amb uns compromisos periodístics publicats i un reglament de règim intern definit.

Benvinguda ‘Jornada’

Només el fet que 'Jornada' hagi trobat les complicitats humanes, socials i econòmiques que calen per sortir al carrer en aquesta fase inicial ja és tot un triomf de la professió periodística i de la societat civil dels Països Catalans.

Recuperem la sobirania periodística

Es parla molt de sobirania alimentària, de sobirania productiva, de sobirania tecnològica... però, per què no de sobirania periodística? Hem de mirar d’aprofundir en com seria una millor gestió democràtica dels recursos destinats als mitjans de comunicació i al periodisme i repensar la manera com exercim la professió.

Quan la vocació de periodista pren tot el sentit

Ja fa mesos que percep –no sóc l’únic, però encara molta gent es resisteix a creure-ho- una deriva totalitària de l’Estat espanyol. No diré allò d'«Espanya és com Turquia» perquè allí les coses estan realment fotudes, però potser sí que és com la Turquia de fa una dècada.

Un ‘nosaltres’ que ja no és marginal

Fa molta calor, ja ho tenen això les finques del segle passat, no corre ni un bri d’aire i qui més qui menys s’enginya alguna cosa per refrescar-se: el Jordi es venta amb un llibret, la Isabel amb un bon vano i l’Anna entra a corre-cuita amb una cervesa mentre el Pau em comparteix un got d’aigua... Però la...