A laColumna.cat ara hi ha porno

La notícia que el web de la revista estudiantil 'La Columna.cat' ara ofereix pornografia en comptes de periodisme ha servit d’excusa per a treure la pols a antics grups de WhatsApp de la facultat. De fons, una sensació de fracàs col·lectiu, de ressentiment per una estructura social que ens deixa venuts.

Estudi del tractament mediàtic dels joves en la premsa digital catalana

De quina manera es veu representada la gent jove en els mitjans de comunicació catalans? El tractament periodístic pot generar un imaginari col·lectiu estigmatitzador de la joventut? Ja es pot descarregar en pdf l'informe elaborat per Mèdia.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils en col·laboració amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i del Consell de la Joventut de Barcelona.

És l’hora que els joves entrem a la corpo i arrasem amb tot

Finalment sembla que TV3 fa passos tímids per a rejovenir els continguts, primer pas per a la difícil tasca de rejovenir l'audiència. L'anunci de cinc nous formats pensats per a les xarxes i orientats al públic jove i la promesa de recuperar l'enyorat canal juvenil són símptomes que a Sant Joan Despí algú ha parat l'orella.

De radicals violents a joves farts de la situació política

Els protagonistes dels aldarulls a Catalunya com a resposta a la sentència del procés han passat de grupuscle perillós i homogeni a grup divers amb idees polítiques. I ho han fet en qüestió de dies. El temps que ha trigat el periodisme a donar-los veu i, per tant, a fugir del maniqueisme al voltant de la violència i de la criminalització sistemàtica per motius d'edat.

Després del procés

Cal tornar a trobar la fórmula per fer un periodisme atractiu. I hi ha esperança en les noves generacions. En lloc de manipular l’audiència amb llaunes polítiques unidireccionals o amb reportatges pagats on al tercer paràgraf surt fins i tot el nom de l’entitat que patrocina el festival de música, cal tornar a començar.

Es busca nou cap de recursos humans

No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, 'mena', tercer sector... Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.

Ningú voldrà sortir a la tele

Si el 'neoaznarisme' no mata la televisió pública catalana ho faran, més lentament, els adolescents. I no només perquè cada dia dediquen menys temps i atenció a la televisió o a la ràdio, sinó perquè l’imaginari i els incentius per a desitjar formar-ne part estan apunt de desaparèixer. A Catalunya és especialment perillós no atendre aquests canvis des dels nostres mitjans públics.