Després del procés

Cal tornar a trobar la fórmula per fer un periodisme atractiu. I hi ha esperança en les noves generacions. En lloc de manipular l’audiència amb llaunes polítiques unidireccionals o amb reportatges pagats on al tercer paràgraf surt fins i tot el nom de l’entitat que patrocina el festival de música, cal tornar a començar.

Es busca nou cap de recursos humans

No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, 'mena', tercer sector... Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.

Ningú voldrà sortir a la tele

Si el 'neoaznarisme' no mata la televisió pública catalana ho faran, més lentament, els adolescents. I no només perquè cada dia dediquen menys temps i atenció a la televisió o a la ràdio, sinó perquè l’imaginari i els incentius per a desitjar formar-ne part estan apunt de desaparèixer. A Catalunya és especialment perillós no atendre aquests canvis des dels nostres mitjans públics.

Envellir o rejovenir els mitjans?

La setmana passada, el mestre Puyal va anunciar que tanca una etapa i al cap d’unes hores el jove Ricard Ustrell també explicava que abandonarà els micròfons de la ràdio pública. Alguns canvis ens fan basarda perquè tots, en major o menor mesura, som una mica nostàlgics.

El ‘tampodka’: de llegenda urbana a notícia als mitjans

Dimarts, Telecinco es feia ressò d'una notícia inquietant: Un hospital asturià havia atès tres joves amb coma etílic després d'introduir-se tampons amarats de vodka per la vagina. A la notícia –publicada també a altres mitjans tan diferents com Las Provincias o El Economista- s'alerta duna “nova moda” entre...