El bluf de Vox

Que els de Vox hagin estat tan dropos de no preparar-se el judici i de passejar-se per allà com si res fa veure la talla d’aquests personatges. La catifa vermella que els grans mitjans els van posar va ser prou per entrar al Congrés espanyol amb 24 diputats.

El somriure d’Antonio del Moral

Darrerament el judici contra el procés ha perdut valor televisiu. La majoria dels testimonis que han comparegut en els últims dies al Suprem són agents dels diferents cossos policíacs. Per preservar-ne la intimitat se'ns n'amaguen el nom i la cara, obligant el realitzador a alternar plans dels processats, les acusacions, les defenses i el tribunal.

La diputada islandesa que va aturar l’ambaixadora espanyola

Per a Rósa Björk, va haver-hi un abans i un després quan va anar a Madrid a seguir des d’un hotel, amb membres d’Esquerra Republicana de Catalunya, la declaració d’Oriol Junqueras. “Veure el judici ha estat un punt d’inflexió. Una cosa és respectar els afers interns d’un país, però quan veus que hi ha gent empresonada pel que pensa, aleshores és ja una qüestió de drets humans, de democràcia, de llibertat d’expressió”.

Mossos, herois i traïdors a la carta

“Uns posen flors als cotxes dels Mossos; d’altres, merda.” Són paraules del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Com alguns mitjans de comunicació van deconstruir la imatge de “l’heroi” Trapero, la cara més visible de la investigació dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, fins a convertir-lo en un “traïdor” filoindependentista, per haver ordenat un ús proporcional de la força durant el referèndum de l’1 d’octubre?

El directe ens banalitza

Tenir la informació als dits, en rigorós directe i pel broc gros, ens aporta contingut, però no gaire relat. I això és especialment destacable en el famós #judicifarsa.