Etiquetat judici contra el procés independentista

Després de tants capítols mediàtics lliurats gràcies a la judicialització de la política, estaria bé destinar esforços a identificar els personatges que van sortint en les imatges i fer-ne una mena de croquis i fitxa robot: noms, cognoms, llinatges, vinculacions familiars, antecedents. Associacions a les quals pertanyen. Sentències dictades. Posicionaments polítics expressats públicament.

Analitzem 63 editorials que 'El País', 'La Razón', 'ABC' i 'El Mundo' han dedicat al judici de l'1-O entre febrer i juny de 2019. En quins moments del judici han posat l'èmfasi? Quin llenguatge han fet servir? Com s'han posicionat?

Que els de Vox hagin estat tan dropos de no preparar-se el judici i de passejar-se per allà com si res fa veure la talla d’aquests personatges. La catifa vermella que els grans mitjans els van posar va ser prou per entrar al Congrés espanyol amb 24 diputats.

Darrerament el judici contra el procés ha perdut valor televisiu. La majoria dels testimonis que han comparegut en els últims dies al Suprem són agents dels diferents cossos policíacs. Per preservar-ne la intimitat se'ns n'amaguen el nom i la cara, obligant el realitzador a alternar plans dels processats, les acusacions, les defenses i el tribunal.

Per a Rósa Björk, va haver-hi un abans i un després quan va anar a Madrid a seguir des d’un hotel, amb membres d’Esquerra Republicana de Catalunya, la declaració d’Oriol Junqueras. “Veure el judici ha estat un punt d’inflexió. Una cosa és respectar els afers interns d’un país, però quan veus que hi ha gent empresonada pel que pensa, aleshores és ja una qüestió de drets humans, de democràcia, de llibertat d’expressió”.

“Uns posen flors als cotxes dels Mossos; d’altres, merda.” Són paraules del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Com alguns mitjans de comunicació van deconstruir la imatge de “l’heroi” Trapero, la cara més visible de la investigació dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, fins a convertir-lo en un “traïdor” filoindependentista, per haver ordenat un ús proporcional de la força durant el referèndum de l’1 d’octubre?

Tenir la informació als dits, en rigorós directe i pel broc gros, ens aporta contingut, però no gaire relat. I això és especialment destacable en el famós #judicifarsa.

Els directors de la ràdio i la televisió públiques catalanes van declarar divendres com a investigats davant del jutjat 13 de Barcelona per haver emès anuncis del referèndum de l'1 d'octubre. En la categoria especial sobre el judici, el Mapa de la Censura recull les vexacions i empentes de policies que custodien el Tribunal Suprem a un periodista de la Ser.