Invisibilitzada, sense veu pròpia o víctima: la imatge de la gent gran LGBTI

El col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) ha anat guanyant visibilitat mediàtica en els darrers anys. És especialment en el mes juny, amb motiu del 28 de juny, dia de l’Alliberament LGBTI, quan més informació n’apareix. Amb tot, la imatge que es projecta de les persones LGTBI dista de ser ajustada a la realitat diversa del col·lectiu: les persones grans LGBTI és un dels col·lectius invisibilitzats.

En alerta dins l’estat d’alarma: violències masclistes i confinament durant la crisi del coronavirus

Durant la crisi del coronavirus, el confinament de la ciutadania a les llars ha fet emergir a l’esfera pública les violències masclistes associades a la convivència amb l’agressor. El relat mediàtic majoritari s’ha centrat en les expressions més visibles de l’escalada de violències, com els assassinats masclistes, en informar sobre el reforç dels telèfons i recursos d’emergència dels recursos d’atenció d’urgència a escala catalana i estatal per tal de facilitar la denúncia o la demanda d’acompanyament de les dones, nenes i nens que conviuen amb agressors, així com en l’augment de trucades i demandes de suport.

Secret de sumari

La Vanguardia ha hagut de rectificar un article de diumenge on deia que amb qui s'havien reunit era Fredi Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure. Llavors, el nom de Bentanachs apareixia en un destacat (ja se sap que ven), però el desmentiment no va arribar fins a l'últim paràgraf de l'article de dimarts.

Qui té la veritat sobre els atemptats del 17-A?

Qui són els responsables directes i indirectes d'aquella massacre? Per què ho van fer? Què fa que algú assassini de manera indiscriminada? S'hagués pogut evitar? Sabríem evitar-ne en el futur? Què n'hem après? Per què el PP, el PSOE i Ciudadanos van vetar una comissió d'investigació per aclarir les relacions que hi havia entre el CNI i el considerat cervell de la massacre?

Debats electorals: qui, com i per què?

El format de debat electoral és revisable, en la mateixa mesura que ho és la tertúlia d’actualitat de ràdios i televisions. Se suposa que quan es convoquen votacions és bo fer un contrast d’idees. En les passades eleccions espanyoles hi va haver una quinzena de candidatures al nostre país, pot ser difícil fer un debat a quinze, més si es prima el format. És un espectacle o un espai informatiu de servei?