Etiquetat lgbti-fòbia

Quins imaginaris mediàtics hi ha sobre el món LGTBI? Com es representa el col·lectiu als mitjans de comunicació, en la ficció i en l'art? En van parlar a la xerrada online "Imaginaris mediàtics LGTBI+" del Màster en Comunicació LGTBI (InCom-UAB), en què hi va participar el periodista col·laborador de Mèdia.cat Víctor Yustres.

La manca de xarxa social i la convivència en nuclis familiars, de vegades hostils, ha suposat una barrera addicional per a les persones LGTBI durant els mesos de reclusió per la pandèmia, especialment per a les persones joves i les d'edat avançada. El Centre LGTBI de Barcelona apunta un augment del 7,5% d’atencions a joves menors de 18 anys, i la Fundació Enllaç destaca un major aïllament social de les persones grans.

Informar a partir d’estereotips sense tenir en compte la diversitat real en les formes de ser, sentir-se i expressar-se és una forma d’exercir la fòbia, la violència estructural que pateixen, en aquest cas, les persones transgènere.

El tractament que el diari conservador ha fet de la ministra belga Petra De Sutter és un exemple de transfòbia sense filtres, però en mitjans de tot l'espectre ideològic es poden trobar molts altres casos que mantenen una mirada estigmatitzadora i reduccionista de les persones trans.

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d'explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i 'trans' hi estan infrarepresentades.