Invisibilitzada, sense veu pròpia o víctima: la imatge de la gent gran LGBTI

El col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) ha anat guanyant visibilitat mediàtica en els darrers anys. És especialment en el mes juny, amb motiu del 28 de juny, dia de l’Alliberament LGBTI, quan més informació n’apareix. Amb tot, la imatge que es projecta de les persones LGTBI dista de ser ajustada a la realitat diversa del col·lectiu: les persones grans LGBTI és un dels col·lectius invisibilitzats.

O ens regenerem o degenerem

I quan les coses no van soles, perquè les persones tenim identitats múltiples, és bo escoltar què es diu des de la interseccionalitat. L'equilibri de privilegis d'uns i altres, en una balança. Ser una persona gitana, migrant, amb una discapacitat, musulmana, LGTBIQ+, trans o de classe treballadora, per exemple, són elements de pes. I si se sumen, més.

Dones d’etiqueta

26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, i encara queda molt per fer. No és només un pas endavant que hem de fer personalment, és una feina comunitària, com a societat i una anàlisi crítica des dels mateixos mitjans.

Quan la bandera LGBTI tapa el racisme i la islamofòbia

En motiu del 28-J, els mitjans posen el focus en el col·lectiu LGBTI, però sota la bandera de l'arc de Sant Martí de vegades s'hi amaguen discursos discriminatoris, colonialistes, racistes o tots a la vegada. El tractament de la celebració del Festival d'Eurovisió a Israel n'és un exemple recent.