Concentració de rebuig a l'agressió LGTBIfòbica a Salt l'agost del 2020. Foto: Marina López / ACN.

Agressions, l’única excusa dels mitjans per parlar d’LGTBI-fòbia

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d'explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i 'trans' hi estan infrarepresentades.

Invisibilitzada, sense veu pròpia o víctima: la imatge de la gent gran LGBTI

El col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) ha anat guanyant visibilitat mediàtica en els darrers anys. És especialment en el mes juny, amb motiu del 28 de juny, dia de l’Alliberament LGBTI, quan més informació n’apareix. Amb tot, la imatge que es projecta de les persones LGTBI dista de ser ajustada a la realitat diversa del col·lectiu: les persones grans LGBTI és un dels col·lectius invisibilitzats.

O ens regenerem o degenerem

I quan les coses no van soles, perquè les persones tenim identitats múltiples, és bo escoltar què es diu des de la interseccionalitat. L'equilibri de privilegis d'uns i altres, en una balança. Ser una persona gitana, migrant, amb una discapacitat, musulmana, LGTBIQ+, trans o de classe treballadora, per exemple, són elements de pes. I si se sumen, més.

Dones d’etiqueta

26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, i encara queda molt per fer. No és només un pas endavant que hem de fer personalment, és una feina comunitària, com a societat i una anàlisi crítica des dels mateixos mitjans.