Etiquetat LGBTI

En cobrir l'anunci de l’actor Elliot Page que és una persona transgènere, sovint els mitjans s’hi han referit amb el seu nom anterior i han caigut en altres pràctiques considerades irrespectuoses. Com facilitar que l’audiència sàpiga de qui estem parlant sense fer cobertures trànsfobes? Què diuen les guies al respecte, en general i per aquest cas concret? Com s’ha fet i com es podria haver fet?

Informar a partir d’estereotips sense tenir en compte la diversitat real en les formes de ser, sentir-se i expressar-se és una forma d’exercir la fòbia, la violència estructural que pateixen, en aquest cas, les persones transgènere.

El tractament que el diari conservador ha fet de la ministra belga Petra De Sutter és un exemple de transfòbia sense filtres, però en mitjans de tot l'espectre ideològic es poden trobar molts altres casos que mantenen una mirada estigmatitzadora i reduccionista de les persones trans.

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d'explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i 'trans' hi estan infrarepresentades.

El col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) ha anat guanyant visibilitat mediàtica en els darrers anys. És especialment en el mes juny, amb motiu del 28 de juny, dia de l’Alliberament LGBTI, quan més informació n’apareix. Amb tot, la imatge que es projecta de les persones LGTBI dista de ser ajustada a la realitat diversa del col·lectiu: les persones grans LGBTI és un dels col·lectius invisibilitzats.

I quan les coses no van soles, perquè les persones tenim identitats múltiples, és bo escoltar què es diu des de la interseccionalitat. L'equilibri de privilegis d'uns i altres, en una balança. Ser una persona gitana, migrant, amb una discapacitat, musulmana, LGTBIQ+, trans o de classe treballadora, per exemple, són elements de pes. I si se sumen, més.

La cobertura de l’agressió trànsfoba per part de dos agents de policia a una dona de la ciutat de la Marina Baixa posa de manifest que alguns mitjans encara reprodueixen, sovint per manca de formació específica, informacions estigmatitzadores o inadequades sobre les persones LGBTI.

26 d’abril, Dia de la Visibilitat Lèsbica, i encara queda molt per fer. No és només un pas endavant que hem de fer personalment, és una feina comunitària, com a societat i una anàlisi crítica des dels mateixos mitjans.