La germana de l’exalcalde

Elvira Siurana –que es presenta al quart lloc de la llista de la CUP per Lleida, i que els diaris van identificar com "la germana d'Antoni Siurana"– va enviar una carta al director per reivindicar-se: "A l’any 2019 no es pot definir cap dona com a 'filla de', 'germana de', 'mare o amant de'".

El periodisme és fer valer el que tens a casa

La condemna a l’oblit quan els llibres de text i els mitjans es fan des de la capital, des de les capitals. Sort d’historiadors locals, de mestres, de les iniciatives de divulgació associatives i municipals... i d’aquelles peces periodístiques que ofereixen referències autocentrades.

Lleida o el fortí mediàtic de l’espanyolisme

A mesura que s’apropa l’1 d’octubre, els mitjans van agafant posicions en un sentit o altra. Alguns atien la bandera del referèndum mentre d’altres pretenen excitar els lectors més refractaris a la convocatòria. El desfici per trobar casus bellis i palanques mediàtiques per escombrar cap a casa ha arribat al...

La gran col·lisió

De fons, imatges de Lleida a càmera ràpida. Al bell mig, en contrast amb la celeritat de la vida lleidatana que ens mostra la pantalla, un alcalde a càmera lenta, un paer que veu com el món l'avança per l'esquerra sense poder-ho evitar, un Ros amb una ombra que es perllonga més enllà de la seva silueta....

Un passeig desmunta mentides

La Paeria de Lleida emet una nota de premsa. La difon per totes les vies. El gabinet de comunicació piula a Twitter: «.@paerialleida retira totes les plaques del Ministerio de la Vivienda. N’hi havia 341, segons el #MemorialDemocràtic». I enllaça al text que han penjat a la pàgina web. Així. Ja està. «Totes les...

La informació és una selva

La informació és una selva. I l'Ajuntament de Lleida, més. No és la primera vegada que ERC denuncia el poc interès del govern socialista per tirar endavant el Consell Editorial, un organisme independent amb professionals del periodisme al capdavant que havia de posar una mica d'ordre en una selva comunicativa amb més...

Rates

Del meu únic èxit periodístic ja en fa deu anys, la qual cosa denota una manca d’evolució personal i professional d’allò més alarmant. Data de 2006 i es tracta d’un documental titulat Rates d’arxiu en què el periodista Xavi Arnalot i servidor entràvem, càmera oculta en mà, a l’arxiu d’històries...