Una llengua per filar prim

Tenim molta feina per fer a l’hora de construir un periodisme centrat en el propi país. A "Salvem els mots" (Rosa dels vents, 2021), Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de Vilaweb, posa l’atenció en el lèxic. I el resultat és un llibre fascinant.

“Els discursos oficials ara costen més de desmuntar perquè fan servir infraestructures més invisibles”

Marga Almirall és codirectora de continguts de Drac Màgic, una cooperativa de difusió de l’audiovisual que enguany fa 50 anys. Van començar obrint escletxes de transformació cultural a finals del franquisme, promocionant cinema per a infants en català, i han esdevingut referents per la trajectòria en l’economia social, l’aportació en la pedagogia, l’anàlisi i divulgació dels productes i mitjans audiovisuals i la programació i exhibició del cinema de dones.

“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”

Lilja Dögg Alfreðsdóttir, ministra d’Educació, Ciència i Cultura del govern d’Islàndia, s’ha guanyat la simpatia de molts ciutadans fruit d’una publicació a la seva pàgina de Facebook en què considerava “inacceptable” que Disney+ s’estrenés al país sense cap contingut doblat o subtitulat a l’islandès, una polèmica similar a la que hi ha hagut amb la llengua catalana. L'entrevistem des de Reykjavík.

Una mala decisió sobre doblatge a TV3

La llengua no és un element neutre, com sí que ho és si mirem una sèrie feta originalment en anglès i doblada al català, quan no hi ha cap mena de conflicte lingüístic. Sé que el públic de TV3 té una mitjana d'edat alta, però crec que la televisió pública hauria de fer un canvi de rumb, i més si vol captar audiència més jove, acostumada a visionar continguts audiovisuals en versió original en d'altres canals o plataformes.

Vilaweb: llibre d’estil autocentrat

“És un fet que molta gent del nostre país, quan parla del nord, no vol pas dir Andorra o les comarques de l’altre cantó de l’Albera, sinó Cantàbria, que és al nord d’Espanya, però no pas dels Països Catalans”. O que el marc mental del país siguin les províncies, com quan parlem de Pirineu lleidatà o litoral de Girona. O de la Catalunya francesa.

La ‘tele’ enyorada

M'agradaria que, d'acord amb el mapa del temps, la televisió "Nacional de Catalunya" informés de la complexitat social de Catalunya Nord, dels problemes més propis de ciutat gran que pateix Perpinyà, de l'evolució del territori i de les iniciatives econòmiques i socials que el transformen, de les victòries i derrotes dels equips esportius, de la vida quotidiana dels habitants, parlin el que parlin i votin el que votin.