Els 20 articles més llegits de 2021 a Mèdia.cat

Si hi ha un tema destacat del repàs dels articles més llegits de l’any a Mèdia.cat és el de l’extrema dreta. 2021 ha estat l’any en què Vox ha entrat per primer cop al Parlament de Catalunya i això ha fet que el periodisme s’hagi replantejat més que mai com parlar de l’extrema dreta des dels mitjans. Altres temes que també han despertat l’interès són el paper del fotoperiodisme en contextos de protestes, el biaix racista dels mitjans o la (fràgil) salut del català.

I si li posem més comèdia al català?

A més de l’esforç que es reclama a les administracions públiques -que ara han vist que estem perdent l’ús del català a l’escola- cal ser capaços de fer atractiu el món audiovisual català, també els seus continguts. No té ni cap ni peus que amb l’ingent talent que hi ha en aquest país no siguem capaços d’exportar i vendre ‘lo nostre’. Perquè el mercat cultural és real, no és una cosa mantinguda ni subvencionada.

Una llengua per filar prim

Tenim molta feina per fer a l’hora de construir un periodisme centrat en el propi país. A "Salvem els mots" (Rosa dels vents, 2021), Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de Vilaweb, posa l’atenció en el lèxic. I el resultat és un llibre fascinant.

“Els discursos oficials ara costen més de desmuntar perquè fan servir infraestructures més invisibles”

Marga Almirall és codirectora de continguts de Drac Màgic, una cooperativa de difusió de l’audiovisual que enguany fa 50 anys. Van començar obrint escletxes de transformació cultural a finals del franquisme, promocionant cinema per a infants en català, i han esdevingut referents per la trajectòria en l’economia social, l’aportació en la pedagogia, l’anàlisi i divulgació dels productes i mitjans audiovisuals i la programació i exhibició del cinema de dones.

“La llengua d’una nació és la clau de l’èxit”

Lilja Dögg Alfreðsdóttir, ministra d’Educació, Ciència i Cultura del govern d’Islàndia, s’ha guanyat la simpatia de molts ciutadans fruit d’una publicació a la seva pàgina de Facebook en què considerava “inacceptable” que Disney+ s’estrenés al país sense cap contingut doblat o subtitulat a l’islandès, una polèmica similar a la que hi ha hagut amb la llengua catalana. L'entrevistem des de Reykjavík.

Una mala decisió sobre doblatge a TV3

La llengua no és un element neutre, com sí que ho és si mirem una sèrie feta originalment en anglès i doblada al català, quan no hi ha cap mena de conflicte lingüístic. Sé que el públic de TV3 té una mitjana d'edat alta, però crec que la televisió pública hauria de fer un canvi de rumb, i més si vol captar audiència més jove, acostumada a visionar continguts audiovisuals en versió original en d'altres canals o plataformes.

Vilaweb: llibre d’estil autocentrat

“És un fet que molta gent del nostre país, quan parla del nord, no vol pas dir Andorra o les comarques de l’altre cantó de l’Albera, sinó Cantàbria, que és al nord d’Espanya, però no pas dels Països Catalans”. O que el marc mental del país siguin les províncies, com quan parlem de Pirineu lleidatà o litoral de Girona. O de la Catalunya francesa.