El monocultiu informatiu pel coronavirus silencia els col·lectius minoritaris

Els dies mundials i internacionals són una de les poques escletxes per alguns grups de població per a aparèixer als mitjans. Però aquesta oportunitat s’ha vist escapçada per l’alerta informativa del coronavirus. Entitats en defensa del poble gitano, de les persones trans o activistes antiracistes alerten del perill de focalitzar la informació dels mitjans en un únic tema.

Posem-ho tot en dubte

La possible relació entre la mort d'un manter i una persecució policial va quedar desmentida, segons una part important de la premsa i mitjans generalistes de l'Estat espanyol. 'La Razón', 'El Mundo' i l''ABC' fins i tot hi afegien una bona dosi d'esperpent: tot plegat havia estat un 'bulo' promogut per Podemos a través de les xarxes socials.

‘Manters’ o esclaus

A risc de ser titllat de «reaccionari» —costum molt habitual i actual a les xarxes socials, on el primer que passa t’escup d’entrada per si de cas— diria que la defensa a ultrança que es fa des de la dita «esquerra anticapitalista» del treball dels anomenats «manters» (que no són pas venedors de mantes)...

No digui ‘top manta’, digui colonialisme

El problema dels manters és molt complex de resoldre, però no passa per parlar de màfies, de si s’ha d’aturar el flux de productes o si cal posar més policia vigilant. Mentre Europa tingui colònies, milions de pobres faran el que sigui per viure una mica millor. Cap pla de reinserció municipal resoldrà això. Qui no vulgui manters a llarg termini, que s’uneixi a les files de l’anticolonialisme.

El ‘top manta’ com a ‘invasió’ o com a ‘símptoma’

Als dos diaris impresos més venuts a Barcelona els preocupa molt el 'top manta'. D'uns mesos ençà aquest fenomen relativament limitat –afecta algunes zones turístiques concretes i no deu haver-hi més de pocs centenars de venedors ambulants en una ciutat d'un milió i mig de persones- ha esdevingut un tema mediàtic recurrent.