Homofòbia, racisme i masclisme, també des dels mitjans

Tant l’homofòbia com el racisme i el masclisme estan àmpliament estesos a la nostra societat. Ja sigui des del comportament agressiu i violent que pot arribar a l’assassinat fins a actituds més o menys complaents, que mostren, en el millor dels casos, un alt nivell de normalització i conscienciació dels estereotips.

Atacs contra expressions artístiques feministes amb motiu del 8M

A Gandia, al País Valencià, un mural de commemoració a tres feministes ha aparegut amb pintades, incloent-hi esvàstiques, i han arrancat el cartells d’una exposició amb motiu del 8-M. El Mapa de la Censura també recull les dificultats per fer fotos i vídeos durant la manifestació nocturna feminista a Barcelona el 7 de març, la denúncia contra el diari 'El Jardí' i la possibilitat d’un ERO a la cadena Ser.

Pare, m’han cancel·lat a Twitter

El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.

«El violador no sóc jo»: negacionisme, desresponsabilització i invisibilització dels agressors en la informació sobre violències masclistes

Casos com el dels jugadors de l'Arandina i l'agressió múltiple als Sanfermines exemplifiquen com la cobertura mediàtica mostra "indulgència social" cap als agressors. Humanitzar els violadors, justificar-ne les actituds o restar importància a les agressions en són alguns dels mecanismes.

Llicència pública per blanquejar

Cal exigir que el nou govern espanyol advertisca Mediaset que si vol mantindre la llicència per emetre, Telecinco ha de deixar d’intoxicar l’audiència. Fins ara els governs monocolors de Madrid no ho han fet. Sánchez i Iglesias tenen una oportunitat d’or per aturar els discursos d’odi que ressonen a les cases espanyoles gràcies a una concessió pública que depèn del govern de l’Estat.