Etiquetat masclisme

El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.

Les xarxes socials poden ser una autopista de la informació, però les estem convertint en clavegueres on l’anonimat i el masclisme són els amos.

Més enllà dels feminicidis i altres violències masclistes identificables, la crisi de la Covid-19 propicia altres formes de maltractament invisibilitzades, com les dels processos de separació i custòdia d'infants o el maltracte institucional de gènere.

Casos com el dels jugadors de l'Arandina i l'agressió múltiple als Sanfermines exemplifiquen com la cobertura mediàtica mostra "indulgència social" cap als agressors. Humanitzar els violadors, justificar-ne les actituds o restar importància a les agressions en són alguns dels mecanismes.

Cal exigir que el nou govern espanyol advertisca Mediaset que si vol mantindre la llicència per emetre, Telecinco ha de deixar d’intoxicar l’audiència. Fins ara els governs monocolors de Madrid no ho han fet. Sánchez i Iglesias tenen una oportunitat d’or per aturar els discursos d’odi que ressonen a les cases espanyoles gràcies a una concessió pública que depèn del govern de l’Estat.

Els nous espais digitals d’opinió i participació segueixen sent poc segurs per a les dones i cal combatre la impunitat amb què actuen els agressors.

Una oportunitat perduda per desemmascarar la instrumentalització política de les dones migrants per part del PP en precampanya electoral.

Una tarda que jugava l’equip femení del Barça, un company va preguntar a la resta, en veu alta, què havien fet “els chichis”. De seguida van esclatar els riures, ja sabeu, les brometes. A mi em bull la sang cada cop que hi penso.