Pare, m’han cancel·lat a Twitter

El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.

Llicència pública per blanquejar

Cal exigir que el nou govern espanyol advertisca Mediaset que si vol mantindre la llicència per emetre, Telecinco ha de deixar d’intoxicar l’audiència. Fins ara els governs monocolors de Madrid no ho han fet. Sánchez i Iglesias tenen una oportunitat d’or per aturar els discursos d’odi que ressonen a les cases espanyoles gràcies a una concessió pública que depèn del govern de l’Estat.

El mascle virtual

Els nous espais digitals d’opinió i participació segueixen sent poc segurs per a les dones i cal combatre la impunitat amb què actuen els agressors.

Ni periodisme, ni esportiu

Una tarda que jugava l’equip femení del Barça, un company va preguntar a la resta, en veu alta, què havien fet “els chichis”. De seguida van esclatar els riures, ja sabeu, les brometes. A mi em bull la sang cada cop que hi penso.