Periodisme i cultura per a la memòria

Com tantes altres vegades, el gremi va suspendre. Calia cridar-ho alt i clar. Als titulars, a la ràdio, a la televisió, arreu. La mort de Guillem Agulló va ser un assassinat feixista dissolt en una memòria impune, imposada amb titulars que parlaven de "baralles entre joves" i de "grups oposats". Ara, 26 anys després, encara cal parar un rodatge per pintades que criden ‘Sieg Heil SS’ a les localitzacions.

Avui ho llegeixes, demà ho oblides

Quants altres Narcís Bonet ens estem perdent? I no només avui. També demà. Què en quedarà, de totes les llavors, si no les fixem bé en els arxius, en la memòria audiovisual col·lectiva? Què en quedarà, si no ens hi dediquem? En aquest temps que vivim, faig una oda al periodisme que roman versus el de consum ràpid, el de l'"avui ho llegeixes, demà ho oblides".

Quan comença la guerra? Periodisme sense memòria

Els atemptats de París han estat interpretats com un «acte de guerra» i així ho han reflectit bona part de les portades. Així ho han reflectit El Periódico, Las Provincias i El Mundo –«Un acte de guerra»-, El País –«Guerra a l'Estat Islàmic»-, La Razón –«És la guerra». Un acte que, com a tal mereix...

Ovidi Montllor, periodista?

No, el cantant i actor d'Alcoi mai va dedicar-se al periodisme, però és innegable que les seves cançons van tractar de reflectir una realitat d'una forma, sovint més honesta, del que ho feien els mitjans. Si Public Enemy va dir que el hip hop era la CNN dels negres, que podríem dir els catalans dels cantautors o...