“Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs”

El mataroní Alaaddine Azzouzi té vint anys i al setembre començarà el tercer curs de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva formació universitària amb l'activisme antiracista, i en el terreny del periodisme, tot i la seva joventut, va obrint camí. A les redaccions catalanes no coneix referents com ell, fill de pares marroquins, i sent la pressió que se'l consideri representant de tota una comunitat. També insisteix en el fet que com a periodista pot parlar d'alguna cosa més que de racisme.

On és la diversitat a les redaccions?

Una vegada tornava de comprar, carregada fins dalt de bosses, i una veïna, que esperava l’ascensor al portal, em va preguntar si venia a netejar. Suposo que volia ser amable, ja que els ascensors dels pisos modernistes de l’Eixample solen ser estrets, i em volia deixar passar primer per si feia tard a la feina....

Virus de silencis

Fa uns dies Lesbos va ser focus periodístic gairebé fins als nivells de 2016. Professionals de diversos mitjans cercaven testimonis a terreny, gairebé ningú tenia un equip cobrint la situació. Ha passat una setmana i per l’actualitat és com si l’illa s’hagués evaporat, com si el mar se l’hagués empassat també, igual que a tantíssimes persones. Hem passat del tot al res.

Sense humanitat no hi ha periodisme

Com a periodistes, cal no anar a roda de determinades informacions; com a administració, no llençar recursos públics a través de subvencions i publicitat a mitjans que, per exemple, criminalitzen els més desafavorits i, finalment, com a ciutadania, no donar bola a aquestes publicacions que fan -i s’inventen- qualsevol cosa per un grapat de clics.

Pagar per regularitzar-se Aconseguir els papers a l’Estat suposa una sagnia econòmica per als migrants. El procés pot comportar una despesa total de gestió de 5.000 a 8.000 euros

Intentar aconseguir els papers no només és desgastant, també és car: pot comportar una despesa d'entre els 5.000 i els 8.000 euros. Passes necessàries com recórrer a advocats, traductors, missatgers o a un mercat informal de cites prèvies pel col·lapse de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona encareixen de valent el procés.